Zona Crítica: Star Wars: El Despertar De La Fuerza

STAR WARS ha tornat. En tots els sentits. Quasi 40 anys després de la saga original podria semblar que ni un dia hagi passat entre EL RETORNO DEL JEDI i l’entrega que ens ocupa, EL DESPERTAR DE LA FUERZA. A tots aquells que us temíeu una decepció comparable a la de 1999 i les preqüeles: respireu tranquils. Si alguna cosa fa bé STAR WARS: EL DESPERTAR DE LA FUERZA és precisament no decebre. La nova pel·lícula entrega tot el que es podia esperar d’ella: escenes d’acció trepidants, tocs d’humor i nostàlgia, alguns girs de guió xocants, la tornada d’uns personatges mítics i la presentació d’uns nous personatges interessants, encarregats de dur el pes de les futures pel·lícules.

Les batalles aeries, espectaculars com no.

Les batalles aeries, espectaculars com no.

I és que ningú dels involucrats se la volia jugar després de la milionada que es va gastar Disney comprant Lucasfilm, oi?. Com ho fa per a no decebre? Doncs realitzant una operació conservadora basada en caminar per territori conegut, no innovar massa i recorre a l’essència bàsica que va fer triomfar les pel·lícules originals. La clau però és que això ho fa de nassos, marcant-se un espectacle visual i narratiu trepidant, nascut de la reconstrucció total a base d’elements reciclats però sòlids, amb quatre retocs aquí i allà per a refrescar la saga i actualitzar-la als temps que corren.

Sense entrar en detalls del film i evitant spoilers màxims –és difícil resistir la temptació– s’ha de dir que de tots els nous personatges i actors d’EL DESPERTAR DE LA FUERZA, els que entreguen els millors moments i els detalls més potents són la Rey, interpretada per la debutant Deisy Ridley –està excel·lent i carismàtica– i el Kylo Ren, un dolent amb el potencial de fer oblidar Darth Vader. Ren és interpretat per uns dels joves amb més talent del panorama actual, Adam Driver, i això es nota. La resta dels nous, el Finn de John Boyega i el Poe Dameron d’Oscar Isaac –menys lluït del que està habitualment aquest enorme actor– crec que estan un pèl per sota a la resta en quant a presència i desenvolupament però mostren molt de camp per a evolucionar i millorar.

Rey i BB-8 al planeta Jakky: El balanç entre allò nou i allò conegut.

Rey i BB-8 al planeta Jakky: El balanç entre allò nou i allò conegut.

La cirereta del pastís no obstant la posen Harrison Ford i Peter Mayhew com a Han Solo i Chewbacca. De tots els originals, són aquests dos els encarregats de fer el traspàs de poders oficial i guiar l’espectador i els nous personatges cap a l’estat actual d’aquesta galàxia tant llunyana. Veure a Ford abraçant com mai un personatge del que molts cops renegava és un plaer. L’actor està millor que mai, aportant el pas del temps i tot allò que comporta a un personatge mític que per sort, no ha perdut cap ni un dels seus trets més carismàtics. És el Solo de sempre però evolucionat, disposat a servir a un propòsit –metanarratiu– més gran que ell mateix.

Han i Chewie: Com a casa en cap altre lloc.

Han i Chewie: Com a casa en cap altre lloc.

En quant al director, J.J. Abrams esdevé l’ideal per aquesta feina. El seu currículum dirigint episodis pilots, creant cliffhangers, ressuscitant una franquícia com STAR TREK a base de reciclatge creatiu o fent un directe homenatge al cinema de Spielberg a SUPER 8 l’assenyalaven com el director idoni per a recol·locar STAR WARS al segle XXI i així ha sigut. Abrams crea una aventura re-iniciàtica que per sort revela certes cartes el més aviat possible i se’n guarda d’altres per moments clau molt ben triats. El director calibra les coordenades necessàries per agradar a un públic que malgrat ser molt divers té molt clar el que vol: veure una pel·lícula STAR WARS com “les de tota la vida”.

Kylo Ren ens depara i ens depararà grans moments.

Kylo Ren ens depara i ens depararà grans moments.

Abrams, murri com pocs, entrega doncs tota la seva experiència per a no decebre ni als caps de dalt amb els seus números de comptabilitat ni al públic que porta hores fent cua, ansiós amb un bol de crispetes a les mans. El director exposa la reverència excessiva –i habitual– cap als referents però es llueix en les escenes d’acció, la recreació tant vívida, emotiva i old school dels espais i els personatges així com també reconduint una trama senzilla i molt vista cap al terreny del “culebrot televisiu” familiar del que tant s’enorgullia George Lucas. A més, a J.J. Abrams l’honora la suficient generositat que mostra perquè els que vinguin després d’ell tinguin molt més territori per a crear ara sí, noves trames, noves dinàmiques i expandir l’univers STARS WARS cap endavant. En aquest sentit, gràcies a ell tenim moltes més ganes de veure l’Episodi VIII que les que inclús teníem de veure STAR WAR: EL DESPERTAR DE LA FUERZA.

Comença així un nou paradigma per a uns nous temps. STAR WARS: EL DESPERTAR DE LA FUERZA confirma que l’era del Hollywood de les franquícies/esdeveniments, els directors/fanboys i la serialitat planificada està consolidada i llesta per a dominar els propers anys del cinema espectacle.

Valoració: 8,5/10

Anuncis