Zona Crítica: Misión Imposible: Nación Secreta

Dues dècades més tard i cinc pel·lícules després, sembla impossible que una saga d’acció encara sigui capaç de mostrar-se fresca, divertida, entretinguda i de moment, amb molt recorregut per explorar. El mèrit d’aquesta “missió complida” recau en la megastar i amo de tot plegat: un Tom Cruise disposat a arriscar el físic –i les pòlisses d’assegurances– per a garantir-nos unes escenes d’acció bocabadants. Però la importància de Cruise va més enllà; com actor i productor és qui controla el producte d’inici a fi i qui tria per a cada cinta un director diferent i particular que dona un estil propi a cada entrega. Cruise és a MISSIÓN IMPOSIBLE el prototip de productor entès com a cineasta –una figura que avui també representa Kevin Feige, de Marvel– i negar-li l’autoria en el resultats finals –siguin bons o dolents– de les pel·lícules seria un error.

Tom Cruise en tot l'esplendor: juga i deixa jugar en benefici de la pel·lícula.

Tornem a tenir el millor que sempre ha definit a Tom Cruise: juga i deixa jugar en benefici de la pel·lícula.

A MISIÓN IMPOSIBLE: NACIÓN SECRETA la direcció i el guió recauen en Christopher McQuarrie, qui segueix amb la seva línia de sobrietat i elegància per a una pel·lícula que, emmarcada dins el total de la saga, es distingiràs per prioritzar la trama i la intriga per sobre les set pieces d’acció i per aportar per fi un personatge a l’alçada –i per què no, inclús millor– de l’Ethan Hunt de Tom Cruise. La Ilsa Faust que interpreta la nouvinguda Rebecca Ferguson –futura nova estrella– és a l’hora aliada, enemiga, competidora, femme fatale i en definitiva, peça clau de la trama –a vegades massa retorçada –de MISIÓN IMPOSIBLE: NACIÓN SECRETA. El seu és un personatge fort, amb història i motivacions pròpies i amb una presència increïble en cadascuna de les escenes d’acció en les que està implicada. L’escena durant l’opera de Viena o la immersió subaquàtica al Marroc, en aquest sentit, són el perfecte exemple dels dues virtuts de les que hem parlat: l’impacte de Rebecca Ferguson i l’elegància tant en posada en escena com en escriptura de Christopher McQuarrie.

Turandot i la fascinació cinematogràfica pels crims darrera la cortina.

Rebecca Ferguon, Turandot i la fascinació cinematogràfica pels crims darrera la cortina de la que és bona deixeble MISIÓN IMPOSIBLE: NACIÓN SECRETA.

MISIÓN IMPOSIBLE: NACIÓN SECRETA combina amb encert una mica de tots els elements que hi han a cada pel·lícula, malgrat la disparitat entre cada una d’elles: tenim la paranoia i el toc Hitchcock de la primera, un oda a les persecucions en moto que recorda a la segona, la intensitat adrenalítica i els girs de guió de la tercera i l’humor i espectacularitat de la quarta. A més, els elements que tant ens agraden segueixen al seu lloc. La pel·lícula té tot el que li demanem a MISIÓN IMPOSIBLE: els punts d’humor que aporta Simon Pegg, les localitzacions espectaculars, un malvat interessant, el treball en equip, escenes d’acció que et posen els pèls de punta i el carisma de Tom Cruise. Des de que fa uns anys l’actor ha abraçat la seva presència d’una manera menys transcendental i quasi autoreferencial i paròdica, és un goig veure’l.

Afegim uns coloms i tornem a tenir a John Woo en tot el seu esplendor.

Afegim uns coloms en slow motion i tornem a tenir a John Woo en tot el seu esplendor.

En definitiva, MISIÓN IMPOSIBLE: NACIÓN SECRETA és una més que digne pel·lícula d’acció per a l’estiu. Repleta d’entreteniment, humor i intriga malgrat tenir relativament poques sorpreses i un metratge que es fa un pèl llarg per culpa d’un excés de tensió argumental en el clímax final que la veritat, exhausta una mica.

La unió fa la força: l'intercanvi de rols a la pel·lícula recorda agradablement al de MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA. Algunes coses s'estan fent bé en el cinema d'acció recent.

La unió fa la força: l’intercanvi de rols a la pel·lícula recorda agradablement al de MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA. Algunes coses s’estan fent bé en el cinema d’acció recent.

Segurament respecte a l’anterior, MISIÓN IMPOSIBLE: PROTOCOLO FANTASMA, perdem més acció i enginy a favor d’una proposta de perfil més baix en quant a espectacularitat, que no obstant dona repetides mostres de solvència, elegància i funcionalitat tot estructurant-se com la partida de pòquer definitiva entre Ethan Hunt i el malvat de la funció, Solomon Lane (Sean Harris). Les mans amb les que juguen cadascú, així com el que està en lloc sobre la taula, marquen les anades i tornades de la trama d’una missió que de nou, es ressol satisfactòriament per a tots els implicats però sobretot per a nosaltres, l’estimat espectador a qui tant vol satisfer l’omnipotent Tom Cruise.

Valoració: 8/10

Anuncis