Zona Crítica: Jurassic World

JURASSIC WORLD és sense cap mena de dubte la millor i més digne de totes les seqüeles de JURASSIC PARK fins al moment. Una nova visió de la saga, amb el punt de partida més original de totes elles i probablement, la que millor captura l’esperit de la ja mítica primera part. JURASSIC WORLD explota amb molt encert la mecànica de “Sèrie B amb pressupost” que tenia JURASSIC PARK dotant-la de dosis d’humor aquí, dosis de gore allà i per damunt de tot, espectaculars set pieces d’acció entre dinosaures, els vertaders protagonistes de la funció.

L’altre ingredient indispensable en aquesta mena de recepta és la nostàlgia. El director, Colin Trevorrow, fa bon ús de les referències a la pel·lícula original en un algunes escenes clau, amb criteri i equilibri. A més, la bona reconstrucció que ha fet Michael Giacchino de la música original de John Williams, també ajuda. En aquest sentit, chapeau.

Anys després, el parc funciona a la perfecció. Ple d'atraccions per a tota la família.

Anys després, el parc funciona a la perfecció. Ple d’atraccions per a tota la família. O no.

La pel·lícula arranca molt bé, presentant als diferents personatges a un bon ritme i perdent poc temps en establir el món d’aquest parc de dinosaures ara sí, totalment funcional. Veure a aquest “juràssic world” en ple funcionament, amb milers de visitants, atraccions espectaculars i plegat de les tendes, franquícies i multinacionals de rigor, és un goig i ens ajuda sens dubte a recuperar aquell sentiment de fascinació que ens despertava JURASSIC PARK. És molt difícil –i més avui en dia– tornar a recrear aquesta sensació. Ni el propi Spielberg se’n va sortir a EL MUNDO PERDIDO. Però per moments, JURASSIC WORLD ens transporta a aquest món tant especial com si fóssim nens petits.

Els quatre protagonistes formaran una família de circumstàncies per a sobreviure.

Els quatre protagonistes formaran una família de circumstàncies molt “Spielbergiana” per a sobreviure.

A partir d’aquí però, la pel·lícula fa una clara davallada i és que un cop presentats tots els personatges ens trobem que aquests són o bé poc interessants –els nens tallats amb el ja tòpic i cansat patró Spielberg– o bé massa unidimensionals. Malgrat que va guanyant intensitat a mida que avança la pel·lícula, Bryce Dallas Howard és una protagonista massa freda i poc desenvolupada. Chris Pratt, per la seva part, demostra que és el nou rei de Hollywood. Té un carisma innegable i aquí mostra un altre registre dins el seu habitual de “tio guai”, ara com a ex militar domador de velociraptors. El problema és que Colin Trevorrow sembla enamorat d’aquesta mena d’heroi i repeteix en excés i en boca dels secundaris quant “increïble, enrotllat i badass” és el personatge de Chris Pratt. La resta de secundaris segueix aquest patró unidimensional i aporten poc. Més enllà del seu propòsit a la trama, sigui humor o maldat.

Chris Pratt: l'home que xiuxiuejava els velociraptors.

Chris Pratt: l’home que xiuxiuejava els velociraptors.

Per sort, a mida que la pel·lícula s’apropa al clímax i els dinosaures que més ens agraden (velociraptors i T-Rex) guanyen protagonisme, el nivell puja molt. Cada escena d’acció és intensa i espectacular. Garantint una bona dosi de por, sorpreses i sang, a més d’un nivell d’efectes especials excel·lent. La creació del dinosaure híbrid que posa en perill el parc, l’Indominus Rex és també l’altre gran encert de la cinta. Aquest I-Rex nascut de l’ambició capitalista de l’ésser humà és una criatura ferotge amb més d’una sorpresa amagada. Com també les té la pel·lícula que, afortunadament, s’ha guardat de mostrar certes lluites clau en els tràilers i planta de forma encertada llavors per futures seqüeles.

En general doncs, JURASSIC WORLD és una garantia d’entreteniment i espectacle molt fidel a la proposta de “divertimento de gènere” que era la JURASSIC PARK original. Estem davant d’un dels millors blockbusters d’aquest atapeït estiu. Creat per gaudir davant la pantalla i que no hauria de decebre a aquells fans que hi van pels dinosaures i les escenes d’acció i menys encara, a la nova generació de joves fans que creixerà amb aquesta cinta. I és que no ho oblidem, també és això del que es tracta.

Valoració: 7.5/10

Anuncis