Zona Crítica: La entrega

Des de que Henry Hill va vendre la seva ànima al diable delatant als seus amics a UNO DE LOS NUESTROS, el cinema de gàngsters va entrar en una nova etapa. Lluny quedaven els dies de glòria i l’honor, les òperes familiars com EL PADRINO o les estrelles mediàtiques del contraban com Al Capone, Bugsy Siegel o Charlie Luciano. Van arribar els dies de decadència, de la llei RICO i de la progressiva dissolució del crim organitzat americà “de tota la vida”. Ens ho van narrar pel·lícules com ATRAPADO POR SU PASADO, CASINO o DONNIE BRASCO però va ser LOS SOPRANO qui va recollir el relleu de Scorsese i De Palma i va posar forma a aquesta decadència tot narrant el canvi constant en la societat americana, la fi d’una època i sobretot, establint les bases del post-cinema de gàngsters contemporani.

Tom Hardy i Noomi Rapace en un moment de LA ENTREGA.

Tom Hardy i Noomi Rapace en un moment de LA ENTREGA.

Les pel·lícules del gènere més notòries que ens han arribat dels EUA des de llavors, han estat aquelles que s’han emmarcat dins d’aquest context contemporani, on la família ja no és important, la traïció està a l’ordre del dia, els nous immigrants entren al negoci amb virulència i els vicis i els records de dies millors desgasten i debiliten a aquells que solien dominar. LA ENTREGA, sens dubte, s’emmarca dins d’aquest context, guardant molta relació amb propostes com MÁTALOS SUAVEMENTE. Curiosament ambdues cintes tenen en James Gandolifini, la personificació d’aquest gàngster de barri vingut a menys, borratxo de nostàlgia i arrossegant als que l’envolten.

Tom Hardy en una de les seves millors actuacions recents.

Tom Hardy en una de les seves millors actuacions recents.

A LA ENTREGA, Tom Hardy és el Bob, el protagonista absolut de la història. Un introvertit cambrer al bar del seu cosí Marv (James Gandolfini). Els dos comparteixen un passat fosc i porten un bar de Brooklyn, del que el Marv va perdre la propietat ens mans dels mafiosos txetxens, víctima dels seus propis vicis. El bar, és ara només un record del passat i una tapadora per a la circulació dels diners negres de la nova màfia. La vida del Bob fa un tomb quan es troba un cadell de pit bull brutalment apallissat. Adoptar-lo i cuidar d’ell li reporta un sentit de responsabilitat i la pau interior que tant desitja, malgrat les burles del seu cosí. Però amb el gos també venen els problemes, en forma del seu antic amo, un criminal de mig pèl, qui amb ganes de cridar l’atenció i guanyar fama desencadena una sèrie de conflictes, revelacions i traïcions que ens duen fins a l’excel·lent clímax final del film, on Tom Hardy, callat i discret al llarg del film, explota, brilla i ens regala una actuació memorable. El nivell que està mostrant Hardy en els darrers anys és un cas apart.

Bob i el seu nou cadell.

Bob i el seu nou cadell.

El belga Michäel R. Roskam debuta a Hollywood amb nota adaptant un relat de Dennis Lehane. El novel·lista, famós per les adaptacions al cinema d’obres seves com MYSTIC RIVER, SHUTTER ISLAND i ADIÓS PEQUEÑA ADIÓS, s’adapta a sí mateix i escriu un guió intimista, cru i real, molt en la línia de les seves participacions escrivint a THE WIRE. El gran encert de Michäel R. Roskam és traslladar sense farcells ni pompes el món de Lehane –mantenint la tensió pròpia del thriller– i sobretot, el seu ull clínic pel càsting: amb un Tom Hardy brillant, una Noomi Rapace que encaixa molt bé així com el també belga Matthias Shoenaerts, qui sembla un brooklynite més.

Menció a part per l’elecció de James Gandolfini; Aquesta serà la seva última aparició en cinema. Cada segon que apareix en pantalla ens recorda el tros d’actor que era i quant el trobarem a faltar. Aquí, la seva actuació en certa manera ajuda a tancar un cercle, com comentàvem prèviament. Gandolfini com a Tony Soprano va ser el darrer gran mafiosi però també com al cosí Marv a LA ENTREGA o com al Mickey de MÁTALOS SUEVEMENTE ha estat l’expressió del nou post-cinema de gàngsters. La personificació de la decadència d’un món que es resisteix a morir.

James Gandolfini: Se'n va deixant el llistó molt alt.

James Gandolfini: Se’n va deixant el llistó molt alt.

Valoració: 8/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s