Zona Crítica: Mil maneras de morder el polvo

Fa dos anys, dirigint TED, Seth MacFarlane va debutar al cinema després d’una exitosa carrera com a creador de les sèries animades PADRE DE FAMILIA, AMERICAN DAD i EL SHOW DE CLEVELAND. Els fans d’aquestes sèries anàvem contemplant com el MacFarlane/Creador progressava cada cop més cap al MacFarlane/Showman/Home Orquestra: Posant infinites veus, elaborant nombrosos números musicals i molt més. L’elecció com a presentador dels Oscars 2013 el va posar davant de les càmeres per a tot el món i ara, amb total confiança, a la seva segona pel·lícula, MIL MANERAS DE MORDER EL POLVO, s’atreveix amb tot: dirigeix, produeix, escriu i protagonitza.

Seth MacFarlane és el protagonista absolut de la pel·lícula.

Seth MacFarlane és el protagonista absolut de la pel·lícula.

Els punts forts i les habilitats de Seth Macfarlane estan presents a MIL MANERAS DE MORDER EL POLVO tant com hi estan a TED o la resta de les seves creacions. Un coneixement absolut del gènere que treballa, un bagatge cultural i referencial enorme i un gust exagerat per quelcom escatològic, malsonant o groller. A més d’una tendència descarada per a la repetició.

I és precisament la repetició i baixada de ritme el problema principal de MIL MANERAS DE MORDER EL POLVO. Durant els seus primers trams la cinta aconsegueix fer-nos riure amb alguns gags ben trobats, diàlegs divertits i cameos i referències culturals tant encertades com úniques. La cinta funciona molt millor quan tira d’aquestes últimes i no pas de les bromes de caire més “escatològic” i “sanguinari”, com les nombroses “maneres de morir a l’oest” que es van succeint.

Charlize Theron , en tot moment molt còmode en la comèdia. Però fan ella i MacFarlane la millor de les parelles?

Charlize Theron, es troba molt còmode fent comèdia. Però estem davant d’un nou cas de parella poc creïble en una comèdia americana.

Però a mesura que s’avança en la trama, el ritme decau. Sobretot per què els gags i els acudits son sinó els mateixos, molt semblants als que ja hem anat veient al llarg de la pel·lícula. La qual cosa provoca poca sorpresa i fatiga. És probable que un metratge més curt o la inclusió de nous elements, com secundaris més desenvolupats o certa sàtira social (com sí feia la mítica SILLAS DE MONTAR CALIENTES) hagués ajudat a millorar el resultat final.

Liam Neeson: un dels molts secundaris poc elaborats del que esperàvem més.

Liam Neeson: un dels molts secundaris poc elaborats del que esperàvem més.

El que està clar però, és que Seth MacFarlane sembla decidit a quedar-se en el món de les pel·lícules i es nota en ell certa voluntat de progressar com a director. En aquest sentit, MIL MANERAS DE MORDER EL POLVO és més cinematogràfica que TED, una pel·lícula que en el seu dia bevia molt d’una estructura televisiva de gags més pròpia de PADRE DE FAMILIA. Ens queda el dubte però, si Seth MacFarlane seguirà limitant-se a tirar del seu humor particular per a un públic cada cop menys fidel. Si intentarà evolucionar com a creador, obrint el seu humor a nous temes i propostes. O bé, si al final se’l menjarà l’ego inherent a tot Showman.

Valoració: 5.5/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s