Zona Crítica: X-Men: Días del futuro pasado

Resulta inevitable sentir certa fatiga davant una nova pel·lícula de la saga X-MEN i més tenint en compte certs atenuants: el nefast record de la ultra saturada de personatges tercera part de la saga, el vergonyós primer spin-off  sobre Lobezno o la marxa de Matthew Vaughn, un director que va saber re-oxigenar la franquícia amb una visió rejovenida i uns nous actors que permetien mirar al futur amb optimisme.

La tornada de l’home que ho va iniciar tot, Bryan Singer, semblava portar una mirada innecessària al passat que malgastés als personatges de X-MEN: PRIMERA GENERACIÓN. Malgrat els espectaculars tràilers i un argument atractiu, adaptació d’una de les trames més mítiques dels còmics, la reticència inicial contra la que lluitava la pel·lícula era important. I el millor que es pot dir de X-MEN: DÍAS DEL FUTURO PASADO és precisament que venç aquesta reticència i fatiga per oferir un producte satisfactori en la seva majoria.

MagnetoField1

Magneto tornant a fer de les seves.

La pel·lícula permet en certa manera, posar una mica d’ordre (no del tot) al que s’ha fet fins ara em quant a discontinuïtats argumentals, incoherències temporals o els canvis de personatges que s’han acumulat al llarg de set pel·lícules, alhora que estableix les bases del món mutant que haurem de veure a partir d’ara: el del Magneto de Michael Fassbender, del Professor Xavier de James McAvoy i companyia.

xmen-main2

El futur dels mutants està en mans de James McAvoy

En aquest sentit, el recuperar als X-Men de les primeres pel·lícules no destorba i permet a Singer crear una seqüència inicial que com a set piece d’acció funciona de meravella. La presencia d’aquesta línia temporal post-apocalíptica es va disminuint al llarg del film a favor de la línia principal, en ple 1973, un moment crucial per l’esdevenir dels mutants. Aquí, per fi tornem a gaudir de la bona dinàmica entre Fassbender i McAvoy malgrat que el primer ha perdut cert pes i potencia, cosa que acaba llastrant al personatge durant l’últim traç de la pel·lícula. McCavoy pel contrari, té ara molt més terreny per fer-se seu al personatge, al contrari del que segurament passava a X-MEN: PRIMERA GENERACIÓN i es nota. És de tots, el que millor  està. Un altre personatge que ha vist incrementada la seva presencia és la Mística de Jennifer Lawrence, segurament propiciat pel seu fulgurant i indiscutible èxit posterior a LOS JUEGOS DEL HAMBRE o EL LADO BUENO DE LAS COSAS. El resultat en aquest cas és desdibuixat, amb una Lawrence incòmoda en un personatge que encara no és la despietada i freda assassina en la que es convertirà i a la que de moment li van proporcionant masses trames i conflictes interns.

x-men-days-of-future-past-02

Lawrence: Una Mística a mig gas.

Menció a part per Hugh Jackman/Lobezno. El seu carisma i l’assimilació al personatge és innegable, com també ho és la seva inclusió com a reclam de cartell per atreure al públic. No hem d’oblidar que és la segona pel·lícula més cara de la 20th Century Fox i cal fer tot el que sigui per recuperar la inversió. El seu paper és més de personatge catalitzador. Inclús, una mena de personatge-McGuffin per posar en marxa la trama i anar perdent importància a mida que la pel·lícula avança.

X-Men-Days-of-Future-Past-Photos-quicksilver

Quicksilver (dreta) és sens dubte l’estrella d’una escena espectacular.

Tot i així, ens quedem amb les coses bones, com l’inici de la pel·lícula, l’actuació de McAvoy o l’espectacular escena del rescat de Magneto amb un Quicksilver robant tot el protagonisme, abans que amb les dolentes, com certes decisions forçades, la pèrdua de ritme amb una batalla final que sap a poc o la escassa elaboració d’un personatge com el “malvat” Bolivar Trask, interpretat per Peter Dinklage.

I és que a la fi, X-MEN: DÍAS DEL FUTURO PASADO, és una pel·lícula de superherois entretinguda, visualment espectacular i com dèiem, una espècie de bàlsam dins la saga X-MEN que reconcilia dues generacions de mutants i ens deixa amb ganes de veure el que vindrà a continuació.

Valoració: 7/10

Anuncis

One response to “Zona Crítica: X-Men: Días del futuro pasado

  1. Quant missatge negatiu en aquesta crítica! És una peli de superherois, no pots esperar una obra d’art que guanya molts Oscars, simplement entreteniment pur i dur i d’això en tenia un munt!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s