Zona crítica: El gran hotel Budapest

“Encara queden rastres de civilització en aquest món barbàric que un cop coneixíem com a humanitat” li diu Gustave H, el conserge perfeccionista d’un prestigiós hotel, al grum immigrant que es convertirà ràpidament en el seu peculiar sidekick. Gustave rememora amb nostàlgia el passat, un temps que s’ha perdut i s’ha emportat amb ell tota educació, bon tracte i glamour de la societat.

Un memorable Ralph Fiennes és el perfecte conserge de l’hotel

EL GRAN HOTEL BUDAPEST és, precisament, la mirada nostàlgica del seu director Wes Anderson al passat cinematogràfic: les velles fórmules,  els formats antics i la narrativa de la screwball comedy i cinema d’aventures del Hollywood més clàssic. També és, però, una revisió a la seva pròpia carrera, al seu passat: les seves obsessions i icones, la seva particular estètica retro-pop i el seu segell inclassificable que fa una pel·lícula tan… Wes Anderson. La seva passió per les històries corals, pel relat dins del relat i per la planificació calculada al detall culminen en aquesta obra magna del director que, malgrat ser la més marcadament còmica i aventurera, és també la més madura.

giphy

No és casual que en moltes ocasions es compari al director amb un rellotger: metòdic, calculador i mil·limètric. Les seves pel·lícules vénen a ser els petits engranatges que encaixen entre si per crear un mecanisme perfecte, i EL GRAN HOTEL BUDAPEST és l’última peça que arrenca el tic-tac de la seva genialitat. La visita d’un escriptor a l’abans majestuós hotel, ara en plena decadència, inicia la història del senyor Moustafa i les seves vivències i tutelatge per part del seu mentor; un relat carregat de peripècies i diversió però, sobretot, de melancolia. Una melancolia que, precisament, sembla passar desapercebuda sota el vel de l’humor, però darrere d’aquesta superfície s’amaga una mirada profundament trista.

La visió nostàlgica de l’antic majestuós hotel Grand Budapest

El film recull tots els elements de la seva filmografia com si d’una celebració del seu cinema es tractés: el gloriós repartiment d’actors amb els quals ha treballat constantment, la seva obsessió pels espais harmònics, per les maquetes, pels trens, per l’animació stop motion i pels llargs tràvelings. Anderson ha preparat el còctel perfecte, però aquest cop no s’ha privat d’afegir noves capes i matisos als seus propis ingredients, aconseguint així reinterpretar-se a ell mateix. Tot i poder identificar tots els seus tics i constants, EL GRAN HOTEL BUDAPEST ens fa pensar que el seu director ha establert les bases per encaminar la seva carrera cap a una nova etapa: més madura, més harmònica, més sòlida. I tant de bo sigui així.

Valoració: 10/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s