La renaixença de Matthew McConaughey

O com se la coneix als EUA, la McConaissance. Un fenomen que, tot i culminar el passat 2 de març amb el seu Oscar a millor actor per DALLAS BUYERS CLUB, ja venim advertint fa anys. Ara, la McConaissance ja ha estat confirmada per l’acadèmia i el públic general, el mainstream, l’ha fet part del seu dia a dia gràcies a l’èxit de la magnífica TRUE DETECTE. El terme “McConaissance”, prové del joc de paraules en anglès entre el cognom del nostre protagonista i “renaissance”, és a dir renaixement. La temptació de catalanitzar el terme i portar-ho al terreny de la renaixença és molt gran. Però admetem-ho: la “McConaixença”  no sona tant bé com la McConaissance.

"Alright, alright, alright". A MOVIDA DEL 76 va nèixer el mite.

“Alright, alright, alright”. A MOVIDA DEL 76 va nèixer el mite.

Des de que el 2010 decidís prendre’s un descans de l’actuació i replantejar la seva carrera, per fi van quedar enrere els dies de les comèdies romàntiques només aptes per ser vistes a l’avió com PLANES DE BODA, NOVIA POR CONTRATO, COMO LOCOS A POR EL ORO, SAHARA o LOS FANTASMAS DE MIS EX NOVIAS.

Aquest noi mal tenyit té un Oscar?

Aquest noi mal tenyit té un Oscar?

Tan sols algunes excepcions anteriors a 2010 com el paper d’agent d’actors a la genial TROPIC THUNDER o incursions dramàtiques com EQUIPO MARSHALL o ESCALOFRIO ens recordaven que hi havia un gran actor atrapat en un bucle inacabable de comèdies romàntiques i fracassos de taquilla. El mateix bucle del que per exemple, Gerard Butler no ha pogut sortir. Tot això es va acabar i va començar una ratxa triomfal de papers únics, extrems i inexplicablement hipnotitzants: El Matthew McConaughey que més estimàvem estava de tornada.

Per fi el Matthew recuperava la forma d’alguns dels primers papers de la seva carrera com MOVIDA DEL 76, LONE STAR, TIEMPO DE MATAR o AMISTAD i enfilava un camí de prestigi i reconeixement que sembla no acabar. Matthew McConaughey ha sabut transmetre la seva personalitat, la seva pau interior i un carisma i una actitud pròpia a personatges difícils. A més, ha administrat molt bé els tempos, sabent promocionar perfectament DALLAS BUYERS CLUB, jugant al joc que més li agrada Hollywood i assolint l’Oscar que el permetrà créixer encara més dins la indústria. En el següent vídeo, a partir del minut 3, ell mateix parla sobre a McConaissance.

El 2011 marca l’inici d’aquesta famosa recuperació. EL INOCENTE és un èxit de taquilla i crítica als EUA tot i que aquí va passar més aviat desapercebuda. Un intens thriller legal que va servir sobretot per tornar a posar a Matthew McConaughey al mapa. A continuació, dues pel·lícules que no s’han estrenat aquí en sales marquen el retorn al seu Texas natal i a noves vies interpretatives: BERNIE i KILLER JOE. A la primera, de Richard Linklater, interpreta a un fiscal del districte, tot un secundari de luxe per una comèdia d’assassinats amb Jack Black i Shirley McLaine de protagonistes. Però KILLER JOE és un punt i a part.

Una de les pel·lícules més fosques i estranyament addictives dels últims anys. Ràpidament convertida en cinta de culte, aquest thriller criminal dirigit per William Friedkin porta el cinema negre a les caravanes withe trash de Texas on una herència, un assassinat i el Kentucky Fried Chicken són la perdició d’una família de rednecks a qui Matthew McConaughey, policia de dia i assassí a sou de nit, decideix pervertir.

Després de KILLER JOE, no tornarà a veure el pollastre arrebossat de la mateixa manera.

Després de KILLER JOE, no tornaràs a veure el pollastre arrebossat de la mateixa manera.

La següent tríada de pel·lícules la inicia MAGIC MIKE, una de les sorpreses agradables del 2012. Steven Soderbergh aprofitava la pròpia fama de McConaughey per què aquest se’n rigués de si mateix i marqués el to de la pel·lícula amb un secundari “roba-escenes” dels que tant li agraden. Comencen a sonar rumors d’Oscar. La seguirà un dels pocs fracassos d’aquesta tornada, EL CHICO DEL PERIÓDICO, un fallit però interessant drama de Lee Daniels en el que tothom estava d’acord que McConaughey era el millor, amb un altre paper extrem, de marcat caràcter sureny. En aquest cas, un periodista homosexual a la dècada dels 60.

Llavors va arribar una altra pel·lícula amb poc reconeixement en el públic general però un gran impacte en festivals i crítica: MUD. Escollida per nosaltres com la millor pel·lícula del 2013, MUD és potser el seu paper més subtil i entranyable. Seguint la línia de personatges surenys amb forts trets distintius, la seva actuació com a un fugitiu que estableix amistat amb dos adolescents conté un aire melancòlic i poètic difícil de trobar avui en dia.

A MUD, de Jeff Nichols, la cruesa de Peckinpah i el lirisme de Twain es donen de la mà.

A MUD, de Jeff Nichols, la cruesa de Peckinpah i el lirisme de Twain es donen de la mà.

El 2014 ha vist la seva confirmació i l’arribada del preuat or en forma d’estatueta. L’any va començar amb un tastet del seu enorme talent a EL LOBO DE WALL STREET. Només 5 minuts on impregna tota la pel·lícula, amb un monòleg inoblidable que marca al personatge de Leonardo DiCaprio i sobretot, aquella rítmica picada de pit fruit de la improvisació entre DiCaprio, McConaughey i Scorsese. Un cant que es repeteix durant el film i que s’ha convertit en tot un fenomen d’internet. Scorsese i el seu col·laborador musical habitual, Robbie Robertson no van dubtar en gravar una cançó amb el propi McConaughey posant la veu:

Finalment DALLAS BUYERS CLUB ha suposat el reconeixement de tothom, un Oscar a millor actor molt renyit però que era seu des de l’inici. Al cap i a la fi, amb el seu paper de malalt de Sida que lluita contra el sistema va guanyar tots els premis als que va estar nominat. Un projecte personal, una transformació física impressionant i un retrat de la malaltia molt diferent al que hem vist fins ara en drames similars, van fer la resta.

La McConaissance és una història d’amor. Un idili entre els aficionats al cinema i el carisma i filosofia que personifiquen a un actor en plena forma, que s’ha tret de sobre tots els seus complexes interpretatius. Però, quin és el futur de la McConaissance? De moment el present ha impregnat els televisors de tot el món amb la magnífica TRUE DETECTIVE. Una sèrie antològica on, en vuit episodis tancats, porta a l’extrem a l’antiheroi nihilista que ha anat construït amb els anys. La seva interpretació tornar a estar en boca de tothom i els premis cauran sols. Però no hem d’oblidar que a finals d’any vindrà la proba de foc d’aquest renaixement: INTERESTELLAR.

Matthew McConaughey té la responsabilitat de protagonitzar el nou blockbuster de Christopher Nolan, una pel·lícula de ciència ficció del que poc se sap. Rebentarà taquilles de ben segur però, que suposarà això? Tornarà McConaughey a buscar el diner fàcil i rendibilitzar l’estima del públic o tornarà a arriscar, a cercar papers compromesos, extrems i únics? O potser ens cansarem tots plegats d’aquest fenomen en un món tant frívol, marcat pel ritme vertiginós dels hashtags i els GIFs? I més important encara, dedicarem un article així a Leonardo DiCaprio quan per fi guanyi un Oscar o quan aquell dia arribi, ja no existirà ni internet?

Seguirem atents doncs. Les respostes a aquestes preguntes i moltes més als propers capítols de “La renaixença de Matthew McConaughey”.

giphy-matthew2

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s