Zona Crítica: Capitán Phillips

En motiu de la sortida en DVD, Blu-ray i plataformes digitals de CAPITÁN PHILIPS, encetem a LA CASA DE VIDRE, una zona crítica pel “cinema a casa”, on revisarem algunes de les novetats de les que no vam escriure en el seu dia i que ara, podeu revisar des de la comoditat de casa. 

Des que dirigís BLOODY SUNDAY (2002) i escrivís i produís la TV movie OMAGH (2004) es va establir el que podríem anomenar “l’estil Paul Greengrass. A partir de llavors totes les seves pel·lícules s’han mantingut estrictament fidels a aquest estil, des dels actioners de gran pressupost com EL MITO DE BOURNE (2004) i L’ULTIMÀTUM DE BOURNE (2007) als drames basats en històries reals UNITED 93 (2006) i la que ens ocupa, CAPITÁN PHILLIPS (2013).

Utilitzar nombrosos actors desconeguts o amateurs, un muntatge frenètic i en constant tensió i sobretot l’ús d’aquesta càmera en mà tan imperfecta i tremolosa coneguda com shaky camera, s’han convertit en signes d’identitat que Paul Greengrass sembla decidit a no abandonar. Malgrat mostres d’esgotament com GREEN ZONE: DISTRICTE PROTEGIT (2010), la veritat és que el seu estil sembla encaixar en el cinema confús, remesclat i post – televisiu del segle XXI.

Una imatge que podria ser treta de qualsevol telenotícies o un "30 Minuts".

Barkhad Abdi, a una imatge que podria ser treta de qualsevol telenotícies o un “30 Minuts”.

Un llenguatge que amb la saga Bourne va acabar influint i pervertint a tot el cinema d’acció posterior, inclús a les pel·lícules de Bond (fins que per sort va arribar Sam Mendes), però que a UNITED 93 i CAPITÁN PHILLIPS té més sentit que mai.

Utilitzar a una mega estrella com Tom Hanks podria contradir la proposta realista del director, però l’elecció de Hanks és sens dubte el punt fort de la pel·lícula. La seva actuació es barreja sense figures amb el intèrprets no professionals com el nominat a l’Oscar Barkhad Abdi o amb membres reals dels equips de rescat recreant el seu treball, per exemple. Els minuts finals són tota una exhibició de l’actor, un recordatori de l’immens talent que s’amaga sota la figura d’estrella que hem vist en infinitat de pel·lícules i al qual ja donem massa per descomptat.

La tensió es transmet sense fre a cada fotograma de CAPITÁN PHILLIPS.

La tensió es transmet sense fre a cada fotograma de CAPITÁN PHILLIPS.

Hanks sempre ha estat una mena de James Stewart modern, perfecte per encarnar amb carisma a l’americà mitjà, al veí del costat al que veiem fora del seu hàbitat i enfrontat a algun repte. Interpretant al Capità Phillips, el veiem patir sense artificis, com ho faríem qualsevol de nosaltres : resistint i tractant de sobreviure sense fer-se l’heroi.

Valoració: 7.5/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s