Zona Crítica: El lobo de Wall Street

EL LOBO DE WALL STREET és Scorsese cent per cent, una nova mostra de vigor cinematogràfic dominat per l’espectacle d’un cada cop més virtuós Leonardo DiCaprio. L’actor és capaç d’interpretar a un personatge detestable, dotant-lo de la seducció i el carisma que el fa capaç d’estafar a milers d’inversors, però també de la ironia i el sarcasme que el fa un perfecte narrador de l’absurditat i la ridiculesa d’un món ple d’aspirants a rics, mancats de tota moral i rendits a un hedonisme depravat, amb el sexe, les drogues i l’ambició com a combustible d’una vida que, només en aparença, pot semblar temptadora.

"La millor droga de totes? Els diners".

“La millor droga de totes? Els diners”.

Igual que altres cintes de Scorsese, EL LOBO DE WALL STREET trobarà detractors, segurament abromats per la quantitat d’excés que presenta i encegats per la superficialitat dels personatges (que no de la pel·lícula). Comparar-la amb UNO DE LOS NUESTROS pot ser temptador (per l’ús de la veu en off, els plans seqüència, el muntatge dinàmic, la música, la descripció d’un particular món criminal, etc) però seria un error, una lacra que també va patir en el seu dia CASINO.

EL LOBO DE WALL STREET és una comèdia negra absoluta que s’aprofita encertadament de les eines i les tècniques que Scorsese va perfeccionar a UNO DE LOS NUESTROS (i que han replicat amb més o menys èxit cintes com BOOGIE NIGHTS, BLOW o la propera LA GRAN ESTAFA AMERICANA) per ironitzar i riure’s d’aquest moment particular de Wall Street, però també del món i la societat on vivim. Només cal veure sinó el pla final de la pel·lícula.

McConaughey, un cop més, preparat per brillar a les poques escenes en les que apareix.

McConaughey, un cop més, preparat per brillar a les poques escenes en les que apareix.

El seu caràcter còmic és, doncs, allò que fa diferent a EL LOBO DE WALL STREET tant dins de la carrera del director com dins del panorama actual. Amb DiCaprio deliciosament desbocat i un repartiment ple d’actors provinents de la comèdia (encapçalats per un excel·lent Jonah Hill), Scorsese juga a seduir-nos, fent-nos riure amb personatges depravats i ridículs, protagonistes de les escenes més rocambolesques que hem vist últimament. La gràcia d’aquest enfocament fa que ens sentim atrets alhora que culpables.

DiCaprio a una escena amb Margot Robbie, una de les troballes dins d'un excel·lent repartiment.

DiCaprio a una escena amb Margot Robbie, una de les troballes dins d’un excel·lent repartiment.

I com a tota gran comèdia negra a més, trobem un drama i una crítica amagada aquí sota tres hores d’excés i depravació: No hi ha límits en el desig per escalar dins la societat moderna. Gent com el Jordan Belfort de DiCaprio troba els espais i les àrees grises suficients per fer-se ric aprofitant-se d’aquest mateix desig, tot esdevenint un líder, un espècie de predicador de les finances que no mostra remordiment i que a  diferència d’altres històries similars, no troba cap càstig social que el redimeixi. És més, en aquest món tant ridícul del que som testimonis, la redempció (un dels principals temes de Scorsese) també es pot comprar.

Belfort es rodeja d'amics del barri per convertir-se en els nous rics dels 90.

Belfort es rodeja d’amics del barri per convertir-se plegats en els nous rics dels 90.

EL LOBO DE WALL STREET confirma (per si no estava clar ja) a Martin Scorsese com el director més important del cinema americà dels últims 40 anys. Capaç de ser un dels líders de la generació que va canviar Hollywood als anys 70 sense veure’s engolit pels seus èxits (com Coppola o Cimino) o sense convertir-se en el constructor d’un nou sistema comercial (com Spielberg o Lucas).  Scorsese les ha viscut de tots colors però s’ha reconvertit en cada pel·lícula. Amb notoris fracassos i sobtats èxits, és dels pocs que ha sabut lidiar amb el sistema d’estudis (barallant-se quan calia i aliant-se quan devia) sense renunciar a la seva integritat artística tot conformant una carrera heterogènia, coherent i sobretot, rellevant avui en dia.

Valoració: 9/10

PD: Com és habitual en Scorsese, genial la banda sonora. Una divertida mescla de blues, rock i altres remescles i peces dels  vuitanta i noranta. Aquí la podeu escoltar sencera.

Anuncis

One response to “Zona Crítica: El lobo de Wall Street

  1. Retroenllaç: La renaixença de Matthew McConaughey | La Casa De Vidre·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s