Zona Crítica: El Consejero

Brad Pitt, Michael Fassbender, Penélope Cruz, Javier Bardem, Cameron Diaz, Cormac McCarthy al guió i Ridley Scott a la direcció. Què pot fallar? Doncs Ridley Soctt, Cormac McCarthy, Cameron Diaz, Javier Bardem, Penélope Cruz, Michael Fassbender i Brad Pitt, per ordre.

Fora d’aquest simplista paràgraf per cridar l’atenció del lector, el cert és que la reacció que un té davant EL CONSEJERO és molt curiosa, com la pel·lícula. A la sensació de decepció que deixa se li suma un estrany regust: una sensació d’haver vist una pel·lícula amb moments molt interessants acompanyats d’altres que mai arriben a funcionar.

Cada cop que apareix Brad Pitt a escena, el nivell de la pel·lícula augmenta.

Cada cop que apareix Brad Pitt a escena, el nivell de la pel·lícula augmenta.

La pel·lícula sorgeix d’un guió original del novel·lista Cormac McCarthy (guanyador del premi Pullitzer i autor d’obres ja adaptades al cinema com LA CARRETERA o NO ES PAÍS PARA VIEJOS) que gira entorn el món del narcotràfic amb un cobdiciós advocat (Michael Fassbender) enredat en un xarxa mortal plegada de personatges que ja han perdut el poc d’humanitat que els quedava.

L’estil distintiu dels diàlegs de McCarthy, salvatge, arriscat i existencial xoca amb una trama que, de voler ser sofisticada acaba sent confusa i sobretot amb una posada en escena freda que no aprofita els elements més weird bizarros (si se’m permeten les expressions) del món que crea McCarthy. Ridley Scott no sembla connectar com cal amb el material i ens fa enyorar a algun director més arriscat i salvatge, que hagués fet de la pel·lícula quelcom més memorable. Un thriller criminal que comença amb una escena de sexe oral i inclou a mitja pel·lícula un coit entre una de les protagonistes i literalment, un Ferrari no acaba de ser el seu estil. I es nota. Scott ja fa temps que sembla dirigir per inèrcia i sens dubte, es mou millor en altres gèneres.

Diaz prepararda per fer-ho amb...un Ferrari California!

Diaz prepararda per fer-s’ho amb…un Ferrari California HS!

Això afecta de retruc als actors protagonistes. Un càsting espectacular que no acaba de funcionar donat a que no saben trobar el punt a uns personatges desdibuixats. A excepció de Brad Pitt, que de tots és qui té menys escenes i una definició més agraïda. Cameron Díaz és segurament l’element més dèbil malgrat ser la protagonista a l’ombra i la femme fatale que mou la trama. Les seves limitacions surten a relluir i tot  i que s’esforça, no hi arriba.  Molts s’han volgut centrar en ella a l’hora de criticar la pel·lícula però el cert és que la culpa és de la direcció i el guió. La prova d’això és que actors guanyadors d’Oscars com el matrimoni Bardem/Cruz es passegen per la pel·lícula amb més pena que glòria. Fassbender, el personatge titular pateix també d’aquesta indefinició general que marca la pel·lícula, tot i que se’n salva una mica més.

L'estilisme de Bardem, un dels punts crítics d'EL CONSEJERO.

L’estilisme de Bardem, un dels punts crítics d’EL CONSEJERO.

En definitiva, podríem qualificar EL CONSEJERO com un curiós tir per la culata. Capaç d’oferir algunes de les millors escenes (atractives, violentes i hipnòtiques)  que hem vist darrerament amb d’altres de les pitjors (estranyes, arítmiques i amb diàlegs pretensiosos) i la resta de tòpiques i poc elaborades. Amb un cartell de noms tant impressionant, és realment una pena (inclús un pecat) que el resultat final no estigui a l’alçada.

Puntuacio: 6/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s