Zona Crítica: Blue Jasmine

S’encén el projector, comencen els títols de crèdit: blanc sobre negre, tipografia Windsor i unes notes de jazz. Inconfusiblement sabem on som. Veure una pel·lícula de Woody Allen s’ha convertit en un fet tan familiar i quotidià que molts cops ens oblidem de quan gran pot arribar a ser com autor. La seva tendència a la sobreproducció o a deixar-se endur per certes manies i repeticions fa que de tant en quant ens “cansem d’ell”. Com dic, sembla més un membre de la família que no un director reputat. I com als familiars, el trobarem a faltar el dia que no no hi sigui.

BLUE JASMINE és sens dubte una d’aquelles pel·lícules que per propi dret estarà a la part alta de la seva filmografia. I malgrat les virtuts d’Allen, la culpa la té una dona: Cate Blanchett. L’actriu marca el territori cap els propers Oscars amb una actuació memorable, que aconsegueix decantar totalment la balança cap el drama d’una pel·lícula que per moments, com és habitual en Woody Allen, es mou per la fina línia que separa la comèdia i el drama. Blanchett és capaç de personificar els dos extrems d’un personatge al qui la vida ha dut de l’èxit social i personal absolut a la pobresa i sobretot, el desequilibri mental.

La Jasmine passarà dels exclusius sopars amb l'èlit...

La Jasmine passarà dels exclusius sopars amb l’elit de Nova York…

Si bé, al llarg de la seva carrera, les classes benestants (la gent guapa i rica) han estat majoritàriament l’objectiu de les seves ironies i burles, és ara a BLUE JASMINE on, en un món de crisi post-Bernie Madoff i una societat massa acostumada a les pastilles, fa la seva crítica més crua i punyent però també, com és costum en ell, amb amor i comprensió cap als seus personatges. Això no vol dir que la Jasmine del títol sigui una víctima total. Allen no defuig d’atorgar-li certa culpa. Una culpa que se’ns va revelant cap al final i que fa entendre el calvari mental que l’ha dut a abusar de pastilles i alcohol, a estar ingressada a una clínica o a parlar sola al carrer. En el seu punt més baix, viatja cap a San Francisco per visitar la seva germana Ginger i començar de nou, en el que pot ser la seva última oportunitat.

...a fer-se fotos al mòvil amb els amics de la seva germana.

…a fer-se fotos al mòvil amb els amics de la seva germana.

Allà, el seu estil de vida i les seves al·lucinacions xoquen de ple amb la realitat d’una família modesta i un entorn obrer, mentre s’explica en paral·lel la seva vida anterior a Nova York (casada amb el ric estafador Hal, un superb Alec Baldwin). És a San Francisco on més personatges se succeeixen a la vida de la Jasmine i de la  Ginger (Sally Hawkins). Totes dues intentaran progressar, cadascuna amb els seus hàbits i aspiracions.  Acompanyen l’enorme interpretació de Blanchett i la senzillesa de Hawkins uns més que solvents secundaris Michael Stuhlbarg, Peter Sarsgaard com al nou amor de Jasmine i possible via de fugida o la col·lecció d’amants, ex-marits i promesos de la germana, amb Louis C.K, Bobby Cannavale i un magnífic Andrew Dyce Clay (LAS AVENTURAS DE FORD FARLANE) que, en un casual cara a cara amb la Jasmine, serà capaç de cantar-li tot el que pensa i fer-li l’estocada final.

Serà el calvari de la Jasmin un viatge de no retorn?

Serà el calvari de la Jasmine un viatge de no retorn?

La vida, l’atzar i les eleccions de cadascú es creuen entre si en aquesta nova paràbola de Woody Allen, més cru que mai, en un descens als inferns mentals d’una dona acomodada, del que potser per ella, ja no hi haurà retorn ni esperança.

Valoració: 8.5/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s