Zona Crítica: Thor: El mundo oscuro

Amb THOR: EL MUNDO OSCURO el déu del Tro torna a les nostres sales, així com torna la Marvel amb el seu membre de LOS VENGADORES més desconegut pel públic general (a excepció del pobre Hawkeye, interpretat per Jeremy Renner) i possiblement, l’heroi de còmic clàssic adaptat al cinema més estrany de tots: Els seus orígens en la mitologia nòrdica fan d’ell un personatge amb un món singular i això, traslladat al cinema pot ser complicat.

Però els responsables de Marvel un cop més demostren la seva excel·lència a l’hora de planificar el seu univers cinematogràfic i el rol de cadascun dels seus herois dins del mateix. Si en el seu dia Iron Man va ser l’heroi triat com a catalitzador de tot i element clau d’identificació del públic, amb Thor, sembla que han acceptat que, de moment, funciona millor com a una entitat externa i pròpia en si mateixa. I és que això és el que és THOR: EL MUNDO OSCURO. Una de les peces de la factoria Marvel que menys lligams té amb la resta, deixant a banda petites referències.

La presència d'Odin (Anthony Hopkins) es veu disminuïda, com era d'esperar.

La presència d’Odin (Anthony Hopkins) es veu disminuïda, com era d’esperar.

Si a THOR, l’objectiu de Kenneth Branagh va ser establir i fer creïble un nou món tant divers, conformat d’una banda per el regne d’Asgard i les seves trames i de l’altre per la Terra i l’impacte de Thor en ella, a THOR: EL MUNDO OSCURO, l’objectiu és jugar amb aquest món, expandir l’univers i crear una pel·lícula de superherois que més que recordar a altres pel·lícules d’aquest gènere, recorda a d’altres del gènere fantàstic com STAR WARS (les preqüeles) i la saga d’EL SENYOR DELS ANELLS. En tots dos casos, els objectius s’han complert de sobres però amb un efecte semblant. A la primera pel·lícula, el millor era precisament la plasmació d’aquest món tant particular però la pel·lícula i la trama eren poca cosa (no donaven per a més) i ara, a la segona part, s’explota de manera divertida el gènere fantàstic i d’aventures però altra vegada, poc més. Ni la trama ni els personatges representen un pas endavant.

Però com que és un efecte més que volgut, realment tampoc és criticable. Lluny de voler anar a per més, a buscar una transcendència a vegades poc justificable, els creadors de THOR: EL MUNDO OSCURO opten per acceptar el que és el personatge i anar a buscar l’entreteniment i l’espectacle pur i dur. La pel·lícula, dirigida per Alan Taylor (director a sèries com LOS SOPRANO o JUEGO DE TRONOS), enfronta Thor i el seu entorn proper a un malvat, Malekith que amenaça amb portar tot l’univers a una foscor eterna. Això implica tots els regnes que el poblen (i als qui Thor protegeix i manté en pau) i com no, a la Terra. On l’estimada humana de Thor, la Doctora Jane Foster (Natalie Portman) aconseguirà estar en tots els embolics intergalàctics possibles i així, de retruc i sense voler, retrobar-se amb el seu estimat.

ONLY LOKI LOVERS LEFT ALIVE: La pel·lícula sembla per moments, més interesasda en Loki i els seus fans.

ONLY LOKI LOVERS LEFT ALIVE: La pel·lícula sembla per moments, més interesasda en Loki i els seus fans.

Com veieu, una trama simple que permet tenir entretingudes seqüències de batalles en els diferents regnes (culminades per un tram final on es lluita a una Londres connectada a la resta de móns a través de portals), molt humor (sempre benvingut) i com no, la interacció entre Thor i el seu pervers germà Loki, amb qui s’aliarà forçadament. Aquí, els responsables de la pel·lícula tornen a demostrar saber el que agrada al públic i assistim un cop més (i van moltíssims) al fenomen d’antagonista carismàtic al que es dona quasi més protagonisme que al propi heroi. L’atractiu del personatge i sobretot, el carisma d’un Tom Hiddelston cada cop més còmode, fan la resta. I clar, tenir un malvat principal tant dèbil i mal explotat com Malekith (Christopher Eccleston) també ajuda. Chris Hemsworth, per la seva banda, segueix clavant el paper de Thor. Reconeixem-ho, on es pot trobar un actor que pugui tenir la presència d’un déu nòrdic i alhora actuar bé? Com que tampoc li demanem una vessant existencial o identitària (com tenia la saga de Batman de Nolan o volia tenir EL HOMBRE DE ACERO), el que ens ofereix ja ens satisfà: carisma i presència. És només quan li volen donar moments dramàtics (el seu desig d’estar amb Jane Foster), que la seva actuació a la pel·lícula decau notablement.

Thor, en plena batalla campal.

Thor, en plena batalla campal.

En definitiva, una proposta entretinguda, amb un món visual molt atractiu i certs personatges (Thor i Loki) que funcionen però res més. Una mescla de gèneres on la comèdia surt la millor parada (és si més no, curiosa la tendència humorística que està tenint la Fase 2 de Marvel amb IRON MAN 3 i aquesta) i que funciona perfectament per si sola, sense necessitat d’unir-se a les properes cintes de Marvel que recordem, seran CAPITÁN AMÉRICA: EL SOLDADO DE INVIERNO i LOS VENGADORES: LA ERA DE ULTRON. Esperem però que de cara al futur, amb uns personatges i món ja coneguts pel gran públic, l’ambició de les properes entrades de Thor sigui més gran i les pel·lícules, millors que les dues primeres, on la sensació de “ni fu ni fa“, és present en bastants moments.

Valoració: 7/10

 PD:El millor, els cameos (n’hi ha un d’impagable) i a destacar, les escenes de després dels crèdits, com sempre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s