Zona Crítica: El Quinto Poder

Que Julian Assange i el cas WikiLeaks han estat un fenomen d’un impacte rellevant en els últims 5 anys és innegable, que EL QUINTO PODER és tan sols una supèrflua i en alguns moments ridícula aproximació a aquest fenomen, també ho és.

Independentment de l’opinió particular (jo personalment no m’he format una de definitiva encara) que es pugui tenir davant tot aquest affair, el fet és que la gràcia de tot plegat són aquelles àrees grises que fan que ens costi situar a cadascú en un espectre moral. És Assange un heroi? Un màrtir? o és un traïdor? un personatge obscur, que amaga més que revela? Algú que respon a uns interessos concrets? És legítim el que fa? Etc. La pel·lícula renuncia a tot això i ens presenta un relat pla i sobretot, unidimensional; mancat de la tant necessitada grisor moral d’una història com aquesta.

Benedict Cumberbatch caractaritzat com Assange. No sabem si l'actor canviarà d'agent a partir d'ara.

Benedict Cumberbatch caracteritzat com Assange. No sabem si l’actor canviarà d’agent a partir d’ara.

L’Assange de Benedict Cumberbatch (poc pot fer aquest gran actor al respecte més enllà d’imitar aspecte i accent) és un personatge repel·lent i contradictori la major part del temps, a qui se li donen pocs trets perquè empatitzem amb ell tot i que tampoc és representat com el malvat total de la funció (com vol vendre el vertader Assange) sinó que més aviat, és un personatge molt desdibuixat. EL QUINTO PODER cobreix principalment els inicis de WikiLeaks quan, un Assange anònim, advocava per crear una web que protegís l’anonimat de les fonts d’informació/filtració fins al conflicte amb la intel·ligència dels EUA i el ressò mundial. Sol amb el seu projecte, troba en el naïf informàtic Daniel Berg (Daniel Brühl) el perfecte aliat per “canviar el món”. Però hem de tenir en compte que, el que presumiblement havia de ser un thriller polític, acaba sent un relat molt marcat per un dels llibres en el que es basa, escrit precisament per Daniel Berg.

Malgrat la sèrie de noms i càrrecs que formen WikiLeaks, el cert és que l'organització la formen les multiples personalitats d'Assange i el pobre Daniel.

Malgrat la sèrie de noms i càrrecs que formen WikiLeaks, el cert és que l’organització la formen les multiples personalitats d’Assange i el pobre Daniel.

Això fa que el punt de vista de la cinta, estigui massa decantat pel personatge de Daniel Brühl, fent així que el de Cumberbatch sigui un personatge borrós, algú que malgrat la il·lusió inicial, va poc a poc transformant-se amb una persona plena d’ombres, contradiccions, enganys i secrets. Això no és dolent per se a nivell dramàtic és clar, el problema és quan la construcció narrativa és tant tosca, simplista i a la fi, superficial. I és que ja cap al tram final de la cinta, quan les diferències i friccions entre els dos protagonistes estan en el punt àlgid, i el personatge de Daniel s’ha vist traït i defenestrat per qui havia estat el seu mentor/amic/ídol, tot trastocat, etziba de forma dramàtica “el més fort” que ha fet Assange: “sabies que el Julian es tenyeix el cabell?” El Daniel, l’idealista que creia ser l’única persona a la qui Assange li tenia confiança es veu poc a poc al llarg de la cinta decebut per la sèrie d’enganys i mentides de les que tira Assange i no obstant, és aquesta anècdota la que el director vol subratllar més, resultant una escena ridícula i el millor exemple de quant pobre i superficial acaba sent EL QUINTO PODER.

Cumberbatch i Brühl a THE FIFTH ESTATE

Una amistat tecno-hippie que s’anirà destruïnt amb el temps.

Ningú dubta de les capacitats de tots els involucrats a la pel·lícula, des dels actors fins al director, un Bill Condon que en altres ocasions ha demostrat qualitat, a DIOSES Y MONSTRUOS i KINSEY principalment. Però aquí Condon, sembla potser massa convençut que per fer quelcom relacionat amb WikiLeaks és un èxit segur, un tret fàcil i a la fi, erra en tots els sentits. Ni és un thriller polític ni una peça dramàtica sobre l’amistat com va ser LA RED SOCIAL fa tres anys. L’error més gran d’EL QUINTO PODER és no ser capaç d’oferir a un personatge com Assange, la capacitat de fer-nos qüestionar qui és i el seu paper en el món actual. En cap moment se’ns permet posar-nos a la seva pell i en comptes d’això, tenim una caricatura molt irregular.

Valoració: 4.5/10

PD: S’ha de reconèixer això si, que el fet d’incloure al final una recreació d’una entrevista a Assange on parla de la pel·lícula que faran d’ell, és irresistiblement atractiu i divertit a nivell referencial.

Bonus Track: Si voleu llegir la carta completa que el mateix Assange va escriure a Cumberbatch declinant reunir-se a ell, la teniu clicant aquí. És llarga però val la pena.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s