Festival de Sitges: Dia 8

Penúltim dia de festival! La nostàlgia es va acostant, recordant-nos que aviat haurem de tornar a altres assumptes que no són estar asseguts tot el dia en una sala de cinema. Què hi farem.

Sens dubte, el gran protagonista de la jornada ha estat el gran homenatjat: el director japonès Takashi Miike, que amb una classe magistral s’ha emportat l’ovació del públic. Abans, però, assistíem a INSIDIOUS: CHAPTER 2, la continuació del film de James Wan, que repeteix amb actors i guionista. Tot i no ser gran fan de la primera entrega, s’ha de reconèixer que funcionava molt bé, treballant molt bé el gènere i creant un clima de tensió ben aconseguit. Aquesta segona entrega, però, peca de ser poc original, recorrent més bé a l’ensurt fàcil i les portes que grinyolen que a aquell imaginari de terror que hi havia a la primera. Així doncs, Wan només ens porta algun moment inspirat (aquell moment on forats de la primera pel·lícula cobren un sentit perfecte en aquesta segona), però després es traeix a ell mateix, tornant als tics més explotats del cinema de terror fàcil.

També pel matí vam poder veure PRINCE AVALANCHE, una d’aquelles semi-comèdies de l’indie americà, amb actors com Paul Rudd o Emile Hirsch que difícilment es distribuiran comercialment aquí. Dirigeix David Gordon Green, que malgrat tenir pel·lícules similars a la seva filmografia és més conegut per comèdies com SUPERFUMADOS, EL CANGURO o la sèrie d’HBO EASTBOUND & DOWN. PRINCE AVALANCHE es deixa veure, sobretot pels dos protagonistes i la química que comparteixen, en el que podríem anomenar una nova cinta sobre el “bromance” on dos treballadors d’una autopista de Texas, reinicien la seva amistat, després d’un cap de setmana complicat en la vida de cadascun d’ells.

Fotograma d'AFFLICTED, que va agradar molt al públic més fidel del gènere.

Fotograma d’AFFLICTED, que va agradar molt al públic més fidel del gènere.

ALL CHEARLEADERS DIE és una proposta que comença molt bé, però que a poc a poc es va desinflant a mesura que avança el seu metratge. Tot i així, els directors saben crear un mash-up de cinema de terror de temàtica adolescent, films de bruixeria com JÓVENES Y BRUJAS i una generosa dosi de gore que s’apropa a l’estètica i temàtica dels 90 i que va guanyar a gran part del públic de l’Auditori. Llàstima que no es mantingui tan original com el seu inici.

AFFLICTED, que s’ha emportat el premi a millors efectes especials, és una proposta de found footage, un gènere que comença a ser sobreexplotat però que dóna l’excusa perfecta per utilitzar una estètica o narrativa molt determinada. Malgrat aquesta sobreexplotació del gènere, AFFLICTED parteix d’una premissa original: uns amics que faran un videoblog del seu any de viatge per tot el món a través de les xarxes socials. Però un d’ells contraurà una estranya malaltia que li donarà una superforça descomunal. El film revisa el tema del vampirisme d’una forma original, tot i que la genialitat del seu inici acaba derivant a un estirament de la història que acaba dilatant-se massa. Enginy a la proposta, però, no li falta, i el públic de Sitges el va rebre amb molta eufòria, però no podem evitar pensar que la pel·lícula és massa deutora d’una proposta com CHRONICLE, que en el seu moment va saber tirar del fenomen del found footage i les xarxes socials per tractar de manera lògica i realista la documentació d’uns joves que rebien superpoders.

Takashi Miike va crear una llarga cua de seguidors i fans per omplir la Sala Tramuntana amb la seva classe magistral i la presentació del llibre dedicat a ell “Takashi Miike: La provocación llegó de oriente”. El mestre japonès va donar testimoni de la seva ironia natural a l’hora de parlar del seu cinema i va respondre a les preguntes d’un públic entregat. S’ha de reconèixer que Miike s’ha portat molt bé amb el seu públic, assistint a cadascuna de les seves projeccions i fins i tot acostant-se pel stand dels companys de CineAsia per firmar pel·lícules dels seus seguidors. Miike està com a casa.

miike

Takashi Miike (al centre) mostrant la seva habitual ironia.

Seguint en la línia oriental, NEW WORLD s’ha guanyat a públic i a jurat en un únic passe i es va emportar el premi a Millor Pel·lícula de la secció Focus Àsia. El film és un excel·lent thriller gangsteril de Park Hoon-Jung (guionista de I SAW THE DEVIL), que debuta a la direcció però sembla que ja porti anys fent-ho. El film és tot un duel interpretatiu entre tres grans actors, Choi Min-Sik (OLD BOY, I SAW THE DEVIL), Lee Jung-Jae (EL GRAN GOLPE) i Hwang Jung-Min (THE UNJUST), i el director ens ofereix una posada en escena elegant (l’escena de l’ascensor quedarà marcada durant molt de temps) i un ritme que va in crescendo fins a esclatar. Tot un prodigi i un director, sens dubte, a seguir.

El punt i final ho va posar el documental/making of/exercici experimental d’INTERIOR. LEATHER BAR, un film de Travis Matthews i James Franco, que intenten recrear els 40 minuts de metratge que es van eliminar del film A LA CAZA de William Friedkin (director de FRENCH CONNECTION, EL EXORCISTA o KILLER JOE) per contenir sexe homosexual explícit. La pel·lícula ofereix algunes reflexions interessants sobre la figura de l’actor i la censura, tot i que peca d’intentar pertànyer completament a James Franco gràcies a la seva popularitat, deixant una mica de banda al seu co-director, productor i muntador Matthews.

James Franco i l’actor principal que re-interpreta el paper de Pacino a A LA CAZA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s