Zona Crítica: Rush

El progrés, la vida, entesos com la competència/fricció entre pols oposats; Això és bàsicament RUSH, una nova mostra de l’ofici de Ron Howard i en especial del talent de Peter Morgan, el guionista del film. La rivalitat entre James Hunt (Chris Hemsworth) i Niki Lauda (Daniel Brühl) els serveix als dos per oferir-nos una visió èpica i grandiloqüent de la rivalitat com a motor de vida no obstant, construïda de forma a vegades, austera i senzilla.

RUSH: La velocitat en la seva màxima expressió.

RUSH: La velocitat en la seva màxima expressió.

I és que la proposta de RUSH és encomiable. Ron Howard, accepta les dificultats financeres (als Estats Units) d’una historia de Fórmula 1 i aconsegueix amb un pressupost relativament baix pel que està acostumat (vora els 30-40 milions) un resultat final increïble, apassionant, realista, emocionant i amb un look brutal on el feeling de l’època es transmet: des de la fotografia contrastada, els cotxes, la música…a la filosofia de vida d’un esport de risc, en el que a la dècada dels 70 morien dos pilots cada temporada de mitjana.

El guió és sobretot el que eleva el resultat de RUSH a base de reduir l’argument al conflicte pur i dur de dos competidors, oposats en tots els sentits, lluitant per un campionat del món. Construint tensió tot equilibrant el relat entre els dos protagonistes i acceptant el tòpic de les personalitats oposades en comptes d’explotar-ho: Així flueix de forma natural. Els dos protagonistes són el dia i la nit: Niki Lauda és el tècnic, la ment freda i el pilot obsessiu pel qui la felicitat és inclús un obstacle, mentre que James Hunt és el talent, el vividor i algú qui no té necessitat de demostrar res.  Però malgrat les seves diferències, tots dos són animals a la pista, capaços d’arriscar per assolir el seu objectiu. Com diem, a través de balancejar el relat i d’enfrontar els dos rivals en escenes clau (sobretot el diàleg final), s’aconsegueix que les diferències de caràcter no semblin tòpiques i sí naturals. En cap moment sents més simpatia per un pilot que per l’altre, malgrat que pugui ser difícil a vegades.

Els enfrontaments dialèctics entre Lauda i Hunt són un dels punts forts de RUSH.

Els enfrontaments dialèctics entre Lauda i Hunt són un dels punts forts de RUSH.

Peter Morgan és ja un expert en escriure sobre la rivalitat entre dues persones. Amb guions com THE QUEEN (La Reina Isabel contra Tony Blair), EL DESAFÍO – FROST CONTRA NIXON (David Frost en front Richard Nixon) i THE DAMMED UNITED (Brian Clough contra Don Revie i tot el Leed United) sembla clar que entén la competència com a motor de progrés. L’esport és en general una gran metàfora sobre la vida, i els esports que van al límit (com la F1 d’aquella època) son cinematogràficament grans vehicles per parlar d’això. La fricció entre Lauda i Hunt els complementa i els fa millor. Millor pilots i millor persones també, sempre amb cadascú dintre de la seva filosofia i manera de fer. La seva contraposició fa avançar la pel·lícula de forma mai millor dit, ràpida.

En quant al duo protagonista, en general bé però amb limitacions. És segurament el punt més feble de la cinta. El paper de Hunt és el més agraït i fàcil d’interpretar i Chris Hemsworth clava el paper dintre de les seves capacitats. Per contra, el de Lauda és el paper més complicat i aquí potser Daniel Brühl no està a l’alçada. No ho fa malament però per moments es recolza massa en certs tics del personatge que el fan dèbil quan hauria de ser el contrari. Lauda és qui carrega més pes dramàtic a la pel·lícula (per la seva personalitat més complicada i sobretot el seu brutal accident gairebé mortal) i Brühl per moments no hi arriba. És el seu primer paper protagonista en una cinta d’aquesta envergadura i es nota.

L'easy living de Hunt, vist de fons (i amb certa enveja) per Lauda.

L’easy living de Hunt, vist de fons (i amb certa enveja) per Lauda.

Tornant (per acabar) a Ron Howard, xapó. Tots sabem que és un director irregular però que quan està inspirat hi ha pocs com ell. Instal·lat ja a l’aristocràcia de Hollywood, en una posició còmoda i segura com a director i productor, sembla que de tant en quant, vol demostrar la seva categoria i reafirmar-se com autor. RUSH serà doncs,  una de les pel·lícules més destacades de la seva filmografia. Ha estat capaç de donar-li a la velocitat i adrenalina de les curses de F1 un ritme cinematogràfic, a base d’austeritat, reducció d’elements i un equilibri entre totes les peces (com l’excel·lent banda sonora de Hans Zimmer) sense que destaquin unes més que altres. Tot està al mateix nivell. Ha hagut d’anar-se’n a Europa i amollar-se a certes dificultats per retrobar-se amb l’espectacularitat que solia oferir.

Valoració: 7.5/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s