Zona Crítica: Jobs

Colega, donde está mi ipad?

Aquesta frase ben bé podria sintetitzar la por i l’estupor que molts van sentir quan es va saber que Ashton Kutcher anava a interpretar un biopic de Steve Jobs. En plena etapa de dol, en la que milers de persones s’omplien la boca donant categoria de semidéu al fundador d’Apple, com podia ser que l’actor de COLEGA, ¿DONDE ESTÁ MI COCHE? o RECIÉN CASADOS interpretés a l’home que va canviar les nostres vides? Al geni més gran dels nostres temps? (Noti’s la ironia).

La semblança entre el jove Jobs i Kutcher és més que evident.

La semblança entre el jove Jobs i Kutcher és més que raonable.

Passat cert temps, quan per fi arriba JOBS, ens trobem en part amb el que ens esperàvem però també amb pinzellades interessants. Primer el que esperàvem perquè admetem-ho, el projecte de JOBS, encetat a rebuf de la mort de l’empresari, és d’una certa “categoria B” per no dir, de telefilm: Un director de poc renom (Joshua Michael Stern), productores independents de poc recorregut, un guió escrit amb presses, la no participació de cap gran Major ni l’aprovació d’Apple, a part d’actors de segona fila, ens diuen la mena de producte que veurem. I tot i que molts d’aquests elements (l’aire independent, la no participació d’Apple o de gent propera a Jobs) podrien fer pensar que podríem veure una història més fosca, atrevida a treure les ombres del personatge, el cert és que tenim un biopic a l’ús, tirant de tòpics en molts moments i oferint una imatge del personatge més propera al telefilm que no pas a un biopic cinematogràfic digne dels nostres temps. Una pàtina aquesta, que no aconsegueix treure’s el film malgrat les seves bones intencions.

Veient JOBS mai et queden clar els coneixements informàtics reals del protagonista.

Veient JOBS mai et queden clar els coneixements informàtics reals del protagonista.

Perquè JOBS sobretot aspira a ser una crònica de l’evolució de Steve Jobs fins al cim, centrant-se amb la seguretat en si mateix que tenia i els problemes que li comporten la seva forta personalitat i la frustració que provoca a un geni el que la gent que l’envolta no balli al seu ritme. Aquesta és una de les conclusions a la que arriba la crònica, doncs fins que Steve Jobs no assoleix de nou el control d’Apple a finals dels 90, després d’un èxode forçat per accionistes i alts executius, no és un home complert, preparat i confiat en dur les regnes de l’empresa i revolucionar el mercat. En aquest aspecte, la pel·lícula pot servir com a una petita lliçó històrica del món d’Apple per principiants, malgrat que només toca la superfície.

És en l’apartat més dramàtic i personal on JOBS no hi arriba. La prova és que (per sort) els cineastes van decidir centrar-se més en el Jobs empresari/creador que no pas en el Jobs personal/familiar. Ni l’actor ni el guió (sobretot) tenen el calat per aspirar a això. L’escriptura del personatge es limita a la frustració juvenil inicial, el camí cap a la satisfacció personal i sobretot la dualitat ja tòpica que semblen tenir les encarnacions d’aquesta mena de “ments brillants”: geni/malparit. I és que els trets del personatge es construeixen sobre això, moments de genialitat i epifanies creatives enfrontades a moments d’arrogància, despotisme i certa àuria de cretí, d’aquells que es suporten per propi interès i perquè són molt bons en el que fan.

Afortunadament, el Jobs de mitjana edat, tant sols és present a l'inici de la cinta.

Afortunadament, el Jobs de mitjana edat, tant sols és present a l’inici de la cinta.

Ashton Kutcher, conscient de les seves limitacions, fa el que pot o sap amb el material i on més destaca és en la faceta més “murri” de Jobs, quan als inicis ha de fer més de “venedor de fum” i entabanar tant a la gent amb talent informàtic com amb diner per dur a terme la seva visió. Com per exemple a Steve Wozniak, el co-fundador inicial i crack de la informàtica, interpretat per Josh Gad, un dels actors joves més interessants del moment, protagonista de l’èxit de Broadway THE BOOK OF MORMON (dels creadors de South Park) que és dels pocs capaços de portar cert pes dramàtic i servir de mirall oposat del que està vivint Steve Jobs.

En quant a les pinzellades interessants, són més aviat aquelles intrínseques del propi personatge real: els traços d’una personalitat obsessionada en l’èxit personal, disposada conscientment a pagar els peatges emocionals necessaris per assolir la seva visió així com també l’excitament de veure un grapat de joves desacomplexats treballant dur pel seu somni fins que la crua realitat es topa amb ells. Aquesta mena de trajectòries i personatges reals, sempre són si més no, entretinguts de veure en cinema, ja sigui en un biopic esportiu, musical…o informàtic. En aquest sentit doncs, els millors moments de JOBS són aquells dels primers anys dels seus protagonistes.

El contrast i la relació entre el dúo original d'Apple, és un dels punts forts de JOBS.

El contrast i la relació entre el dúo original d’Apple, és un dels punts forts de JOBS.

Tornant a Kutcher, l’actor, recolzat per l’evident ressemblança amb el personatge (tan sols de jove, que consti) fa un esforç notable, recorrent a aquells elements que altres cops han valgut reconeixement a altres actors de biopic: imitació dels gestos, la cadència de la veu, etc. Però com dèiem, malgrat els seus esforços, la seva capacitat interpretativa no arriba en els moments dramàtics i no fa més que posar a relluir els tòpics del guió: “ara sóc brillant i lidero a la gent” versus “ara sóc un malparit, crido a la gent, trenco coses, faig fora a la meva novia embarassada” etcètera, etècetera. Aquests moments que haurien de ser significants a nivell dramàtic es queden doncs en una caricatura fàcil. Centrar-se només en criticar la cinta a partir de la interpretació de Kutcher seria crec, injust.

En definitiva, JOBS no és ni molt menys el desastre que molts esperaven, és tan sols un biopic justet, tirant a superficial i tòpic que si més no, aconsegueix ser entretingut per moments i interessant en altres; Un producte inferior a falta que n’arribi un de més categoria. Si partim de l’afirmació objectiva que Steve Jobs ha estat una de les  personalitats destacades de les darreres dècades, llavors com a cinèfils hem de demanar un biopic realitzat per cineastes a l’alçada del personatge.

Per això, veient JOBS, un no pot deixar de pensar en dues coses: Primer, en com ha de ser avui en dia un biopic modern per fugir dels tòpics del gènere i sobretot, en com serà la pel·lícula que la Sony Pictures va encarregar fa temps al gran guionista Aaron Sorkin (EL ALA OESTE DE LA CASA BLANCA, LA RED SOCIAL) a partir de la biografia oficial. Tot arribarà: serà interessant comparar en el seu dia les dues cintes.

Valoració: 5.5/10

Valoració si la veus una tarda de diumenge a Antena 3: 7/10

Bonus Track: Pels interessats, us deixo el tràiler de la primera pel·lícula que va fer la gent de FUNNY OR DIE, el portal d’humor d’internet. iSTEVE, un biopic de Steve Jobs en clau de comèdia, interpretat per Justin Long, qui va ser en el seu dia, home anunci d’Apple:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s