Zona Crítica: Laurence Anyways

LAURENCE ANYWAYS és com posar en una coctelera el cine d’Almodóvar, una estètica pop-naïf, hits dels 80, i molt atreviment. El resultat és una pel·lícula desbordant, esbojarrada i excessiva; una experiència intensa en tots els sentits.

Xavier Dolan ens explica el clàssic argument de “boy meets girl”, però ho fa a la seva manera; Laurence és un professor d’institut que, amb 30 anys complerts, decideix confessar al món que sempre s’ha sentit una dona atrapada al cos d’un home. Fred, la seva novia, l’acompanyarà en aquest complicat procés de metamorfosi que constantment posarà a prova la seva vida i el seu amor.

Laurence i Fred en una de les seves llargues converses dins d’un cotxe.

LAURENCE ANYWAYS és un film sobre la identitat però, per sobre de tot, és un pel·lícula sobre la impossibilitat de l’amor. Laurence i Fred són dues persones que s’estimen però que no poden estar juntes. Es tracta d’un obstacle que, al final, va més enllà de la transsexualitat d’en Laurence, el gran detonant. La peli es centra en aquest (anti)romanç i el porta a l’extrem.

De forma desacomplexada, el director deixa enrere patrons narratius i fòrmules clàssiques i ens presenta un film mutant, heterogeni i poc ortodox que abasta mil i un temes, estils i influències visuals. Sorprèn com en una mateixa seqüència és capaç de passar del melodrama clàssic al videoclip – la banda sonora és brutal -, o alternar una posada en escena teatral amb moments filmats càmera en mà, que semblen sortits d’una peli Dogma.

Un dels moments visuals més sorprenents del film.

El gran punt en contra del film és que no té mesura;  la duració de la pel·lícula és totalment excessiva. Estem parlant de quasi 170 minuts de metratge, que no es fan llargs, però que acaben caient en una redundància de idees que desmereix la genialitat de bona part del film. Sobretot la part final de l’argument, quan assistim al joc de trobades i distanciaments d’aquesta particular parella. La seva història podria tenir múltiples finals, capítols infinits, sense arribar mai a l’episodi definitiu. En aquest sentit, es nota que el director és també el muntador del film.

Així es sent la Fred després d'un retrobament amb en Laurence.

Així es sent la Fred després d’un retrobament amb en Laurence.

Però més enllà dels inconvenients, LAURENCE ANYWAYS és una pel·lícula molt lliure i sincera. Xavier Dolan demostra tot el seu potencial creatiu en una obra que resulta totalment fresca i estimulant. Com a espectador, s’agraeix veure una proposta tant personal i poc encorsetada que aporta noves idees i formes al gènere dramàtic. L’argument del film pot agradar més o menys, però, sens dubte, el seu visionat és una experiència que val la pena viure.

Valoració: 8/10

PD:  A tot això, Xavier Dolan només tè 24 anys i aquesta ja és la seva tercera pel·lícula…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s