Crònica de la jornada del Cine Low Cost 2013

Aquest passat cap de setmana del 14 i 15 de juny vam poder gaudir d’una jornada completa amb la segona edició del Cine Low Cost: una mostra honesta, entretinguda i, sobretot, necessària. El festival recull l’esperit de l’anterior edició amb la idea de defensar aquesta nova forma de fer cinema. Alguns l’anomenaran el cinema de la crisi, o el cinema que neix com a conseqüència d’ella. Però també neix com a solució, com a la necessitat de reivindicar un possible canvi de paradigma, tant a nivell d’indústria com del món artístic. El low cost no s’ha de plantejar com aquell cinema per consumir en les pantalles de l’ordinador, també pot ser vist a la pantalla gran. I aquesta nova edició ha donat fe precisament d’això: una marató que va omplir d’espectadors la sala del centre d’Arts Santa Mònica a la majoria dels seus passis. Mentre que fa unes setmanes ja vam anunciar la programació amb les seves interessants propostes que es podrien veure, creiem necessari fer-ne un breu ressò de tot allò que vam poder veure, incloent algunes petites joies.

Els appetizers del festival ens arribava de la ma d’ATRÉVETE KEN, amb Pioneros del Siglo XXI, els Venga Monjas i Miguel Noguera, i també de CABÁS, de Pablo Hernando, que van oferir la manera perfecta d’iniciar la marató del dia següent. La mostra del dissabte s’inicià amb la presentació per part de dos dels organitzadors del festival, Desirée de Fez i Miqui Otero. El primer film en iniciar la marató va ser PARADISE, de Marçal Forés, un curt-road trip on la música té especial importància. COMO TODAS LAS MAÑANAS és una pel·lícula de Toni Nievas, protagonitzat per Berto Romero, Dídac Alcaraz i Josep Maria Raventón, entre d’altres, que ens oferia un fals documental divertidíssim (i irònicament real) sobre la crisi econòmica actual, realitzant un retrat sobre els diferents perfils de persones i com afronten ells aquesta crisi. Una proposta fresca, que va ser finançada en part per la plataforma de crowdfunding Verkami i per les mares d’un de l’equip, en paraules del director. El director va fer acte de presència per explicar amb la seva ironia habitual les situacions precàries del rodatge.

la foto-2

Els Venga Monjas presentant LIBERADE O KRAKEN, de Burnin’ Percebes

Després d’un merescut vermut, per la tarda tocava la presentació de diferents projectes, amb els Venga Monjas com a mestres de cerimònies. Vam poder veure LIBERADE O KRAKEN, nova entrega dels humoristes Burnin’ Percebes, que ens portaven un petit curt sobre les dificultats creatives (i lingüístiques, ja que tot el curt està rodat en català per gent no catalanoparlants) de l’edició i postproducció d’un curtmetratge. HARD DEFINITION, de Coco i Willy, que van aparèixer en passamuntanyes per mantenir el seu anonimat, van presentar els primers 15 minuts del seu llargmetratge, una mena de snuff movie que reivindica el plaer de matar a una persona per realitzar un bon film que passi a la història. Entre desconcertant i confosa, el públic no sabia ben bé si es tractava d’un producte d’humor o, en definitiva, una pel·lícula snuff. De presentacions també vam tenir més tard la del teaser del documental OLARIA, de Néstor F. i Manel Bocero. Els va presentar el director del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, Ángel Sala, i també van comptar amb la presència de Juan Carlos Olaria, el singular director de cinema del qual tracta el documental, que va oferir unes respostes i històries… bastant peculiars.

El plat fort de la tarda es va donar amb el passe de LOS ILUSOS de Jonás Trueba, que malgrat algunes dificultats tècniques de les quals el director es disculpava amablement, es va poder gaudir amb un públic entregat. La taula rodona de després amb el director, David Trueba (el seu oncle) i amb Isaki Lacuesta moderant, va ser el moment més interessant de la tarda. Una conversa que va derivar d’experiències personals dels tres directors passant per xerrades sobre Alfredo Landa i José Sacristán. Sempre des d’un punt de vista molt irònic, els tres van implicar al públic i van oferir una interessant reflexió final sobre la indústria del cinema avui dia.

la foto-1

Jonás Trueba parla de LOS ILUSOS, acompanyat de Miqui Otero i Desirée de Fez

YOUR LOST MEMORIES, d’Alejandro Marzoa i Miguel Ángel Blanca, neix d’un projecte fascinant: la web “Your lost memories” que s’encarrega de recollir cintes de Super 8 per intentar retornar-les als seus propietaris originals. El film neix a partir del desig d’explicar aquest projecte a partir d’un documental, però acaba construint una ficció dins del relat que acaba llastrant les possibilitats que els oferia un documental probablement fascinant d’haver-se centrat més en la realitat de la pàgina web i la seva principal missió.

Cap al vespre ens va tocar ser testimonis d’una d’aquelles experiències religioses: la nova joia de mans dels Venga Monjas i, en especial, del director que els ha dirigit, Isaki Lacuesta. TRES TRISTES TRIPLES és el nou Venga Monjas per excel·lència, que va omplir la sala de riures amb un retrat irònic sobre el món del bàsquet i de la immigració amb el post-humor típic que els caracteritza. Les anècdotes destacables van venir a posteriori amb la ronda de preguntes amb els dos humoristes Xavier Daura i Esteban Navarro, amb el director Isaki Lacuesta, una de les jugadores de l’equip de bàsquet femení de Girona i un enorme Jordi Pau.

Isaki Lacuesta durant el rodatge de TRES TRISTES TRIPLES amb les jugadores de bàsquet femení de Girona

Malgrat no poder assistir, la nit va finalitzar la marató amb l’estrena LA TUMBA DE BRUCE LEE del grup Canódromo Abandonado. L’esperit festiu i ressaca posterior es va donar amb la mostra del film de Jordi Costa PICCOLO GRANDE AMORE amb concert en directe que, segons m’ha arribat, va ser d’allò més interessant. Els posteriors concerts de Manos de Topo i altres convidats van tancar la jornada low cost.

En definitiva, una gran marató que ens va oferir un dia ple de sorpreses, de reflexions, de riures i, sobretot, d’amor incondicional al cinema, sigui del tipus que sigui: gran o petit. Les grans pel·lícules no es determinen pel seu pressupost, sinó per l’amor i dedicació que un autor li posa al seu projecte. I aquí n’hi va haver molt. Felicitats a l’organització, i esperem amb ganes la següent edició!

P.D: A destacar la originalíssima promo del festival preparada per Victor Parkas, tot un enginy que un no es cansava de veure! Us la deixem aquí!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s