Zona crítica: Stoker

Hi ha un moment decisiu a la vida de tot cinèfil asiàtic: el moment en què un director predilecte de cinema oriental anuncia que donarà el gran pas a Hollywood. És en aquest moment crític en el qual un es veu obligat a fer una decisió que, pels més devots, pot resultar més difícil que LA DECISIÓN DE SOPHIE: un, la de lamentar-se i donar-ho tot per perdut; o dos, la de donar un veritable salt de fe. La meva vida com a devot confés del cinema asiàtic comença fa 10 anys amb OLD BOY, de Park Chan-Wook. La meva relació amb el director va ser d’amor a primera vista. Puc dir, sense exagerar, que OLD BOY em va canviar la vida. Al menys a nivell cinèfil. Des d’aquell 2003, vaig convertir-me en esclau del cinema asiàtic i se’m van obrir les portes a un nou món. Un d’aquells amors que marquen, vaja.

Park Chan-Wook (a la dreta) dirigint a la Mia Wasikowska

Però l’amor ens posa a prova constantment. Wong Kar-Wai ja ho havia fet amb la seva MY BLUEBERRY NIGHTS. Vaig donar el salt de fe i em vaig caure de nassos. Va suposar un trauma del qual encara intento recuperar-me (imagineu la decepció d’un fanàtic de STAR WARS després del EPISODIO 1: LA AMENAZA FANTASMA multiplicat per deu). Un es torna escèptic, i decideix anar amb peus de plom. I en aquest context, tornem al moment decisiu: el teu primer amor t’entrega un film com STOKER i et demana que confiïs en ell. La seva reputació està en joc, el teu credo chan-wookià també. Intentava ser reticent, però un desig interior demanava a crits que Park em demostrés que m’equivocava. Que hi ha esperança després de tot.

STOKER és l’exemple perfecte de com tornar a creure en l’amor, de com hi ha directors que poden aportar un toc fresc al cinema americà sense renunciar a ser com un és. Així doncs, STOKER és un film 100 % Chan-Wook Park. El director ha sabut mantenir-se fidel a si mateix en un context extern: fidel al seu estil, la seva posada en escena, al seu muntatge narratiu i, especialment, a les seves obsessions de sempre: la venjança, les actituds psicòpates i, sobretot, les pulsions d’Eros i Thanatos, el desig i la mort que van agafades de la mà.

L’adolescent despertarà el seu instint més violent

El film ens porta la història de la Índia, una adolescent que, curiosament, trobarà el seu lloc en el món a partir de la mort del seu pare i les conseqüències que se’n deriven d’això: l’arribada del seu misteriós oncle, el qual desconeixia. El seu oncle viurà amb la seva mare i ella, i aviat començarà a sentir una estranya obsessió per ell. Un despertar sexual que anirà lligat al clima de tensió i violència que anirà creixent al seu voltant. I precisament és aquest clima que el director sap retratar a la perfecció: inquietant, estrany i d’una càrrega tan poètica com eròtica, sense la necessitat de recórrer a l’acte sexual per fer-ho així (només cal recordar una de les millors escenes del film, aquell piano a quatre mans entre oncle i neboda). Park utilitza la posada en escena, els plans detalls, els silencis i introspeccions de la Índia i una fotografia d’allò més preciosista per recrear un ambient tan atractiu com pertorbador. El director sap orquestrar i coreografiar perfectament aquests elements, endinsant-nos i absorbint-nos durant tot el film amb la seva particular visió. I és que a Park Chan-Wook és allò que se li dóna millor: crear un cinema de sensacions, on la trama, sigui quina sigui, queda supeditada a un desig estètic i a una posada en escena calculada al mil·límetre. Alguns trobaran aquí el possible defecte del film: una història que no està a l’altura de la seva direcció. I és cert que un pot veure cert buit narratiu a la història que explica, però aquests defectes només els notem al final del film, quan s’ha trencat la bombolla en la qual estàvem immersos. Park Chan-Wook és tot un seductor i un mestre de la hipnosi, que aconsegueix tenir-nos en un deliri estètic fins a la seva cloenda.

Tensió sexual entre la Índia i el seu oncle en una de les millors escenes del film

Mia Wasikowska ens porta possiblement el millor paper de la seva carrera, interpretant un personatge complex però extremadament fascinant. Park construeix tot el film entorn la seva figura i l’exprimeix al màxim, introduïnt a Matthew Goode com a contrapunt i complement perfecte, que aporta el toc inquietant que requereix el seu personatge i brilla en la seva interpretació. I Nicole Kidman… bé, és Nicole Kidman. Els dos primers acaben acaparant tant l’atenció de l’espectador que es converteixen en els autèntics encerts del film, menjant-se a l’actriu australiana. Tot i així, la química entre els tres funciona a la perfecció, recreant la família més anòmala i d’esperit més hicthockià. De fet, és possiblement el film de Park que més homenatja al mestre del suspens, ja que aquest sempre ha estat gran admirador del director britànic. La seva premissa ens pot recordar al punt de partida de LA SOMBRA DE UNA DUDA, i en algunes de les seves composicions del pla es poden notar reminiscències a RECUERDA (aquella conversa entre Nicole Kidman i Matthew Goode en habitacions paral·leles emmarcats per les portes), o als moments més manieristes de VÉRTIGO.

Un exemple de l’esteticisme visual del director

El que queda clar és que Park Chan-Wook ha sabut utilitzar tots els buits que l’oferia un guió que, al cap i a la fi, era bastant simple, per oferir tota la seva visió, tot el seu estil i tota la seva poètica i firmar un dels films més hipnòtics de l’any. No és el seu millor film de la seva carrera, però està molt lluny de ser el seu pitjor. I quan es pot veure un film amb aquesta originalitat i frescor, un comença a pensar que el proper cop que un director anuncii el seu debut a Hollywood, potser serà capaç de rebre-ho amb els braços més oberts.

Valoració: 8,5/10

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s