Zona Crítica: La Caza (Jagten)

Com unes paraules innocents poden destruir la vida d’un home?

LA CAZA, la darrera pel·lícula del danès Thomas Vinterberg, explora la fragilitat que rodeja les relacions humanes. Davant del dubte, malpensar resulta molt més fàcil que confiar. Més quan es tracta d’un tema tant espinós i hipersensible com és l’abús de menors. Mentre hi hagi una mínima escletxa de dubte, la ferida seguirà oberta.

El director de CELEBRACIÓN ens ofereix aquest cop un film aspre, directe a l’estómac que aconsegueix incomodar i qüestionar l’espectador: En Lucas – interpretat per un enorme Mads Mikkelsen – és un home d’uns quaranta anys, recentment separat que treballa com a professor en una guarderia. És un bon pare, amic dels seus amics i un membre respectable de la comunitat. Però un bon dia, una de les seves alumnes, la filla del seu millor amic, dirà un comentari ambigu sobre ell. Aquestes paraules seran interpretades per als adults com un símptoma d’abusos sexuals. La histèria col·lectiva s’apoderarà de la petita comunitat del protagonista, amenaçant seriosament el seu món.

caza

Mads Mikkelsen gran prota de La Caza  

A partir d’aquesta premissa Vinterberg construeix un relat sec, dur – molt nòrdic – que poc a poc s’impregna d’un pertorbador i potentíssim sentiment d’IMPOTÈNCIA. I és que les paraules de la petita Klara funcionen com una bomba de rellotgeria que, amb una precisió perfectament calculada, explota d’un dia per l’altre en la vida d’en Lucas. Amics, veïns i coneguts sentenciaran al protagonista convertint-lo en un pària, un monstre menyspreable als ulls de la comunitat.

Aquesta frustració que sacseja al personatge és totalment compartida per l’espectador. Aquí és on rau una de les claus del film. El guió, de forma intel·ligent, renuncia a jugar la carta del morbo, allunyant qualsevol possibilitat de gir efectista en el posicionament empàtic de l’espectador. Assistim al “judici” públic d’un home que – només nosaltres – sabem que és innocent.

caza3

La Klara, Annika Wedderkopp

L’altre factor que explica l’èxit de LA CAZA es diu Mads Mikkelsen. Resistint estoicament l’huracà que se li acosta, Mikkelsen es converteix en un exemple de contenció i obstinació. Ni el menyspreu, ni la provocació, ni les agressions físiques aconsegueixen enfonsar el personatge. Com una locomotora, el protagonista aguanta, aguanta i aguanta….

Fins que explota

I en aquests breus però increïbles esclats de violència és quan millor s’aprecia el treball de Vinterberg i Mikkelsen. La ràbia i la impotència desborden el protagonista en unes escenes que fascinen i inquieten a parts iguals.

caza2

També genial Thomas Bo Larson (Theo), millor amic del Lucas i pare de la Klara

Amb el seu estil sobri i contingut LA CAZA aconsegueix atrapar-nos lentament en la seva teranyina. Vinterberg va tensant poc a poc el fil fins a tenir a l’espectador totalment entregat i expectant per tal conduir-lo a un final totalment a l’altura de les expectatives que genera.

Valoració: 8/10

Anuncis

One response to “Zona Crítica: La Caza (Jagten)

  1. Retroenllaç: Els millors films del 2013 | La Casa De Vidre·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s