5 llibres de cinema que m’han marcat

És Sant Jordi i a LA CASA DE VIDRE ho volem celebrar!

Com a cinèfils incorregibles que som les nostres habitacions estan plenes de DVDs/Blu-rays i de molts llibres de cinema. Per això he volgut fer un recull personal de 5 llibres sobre cinema que m’han marcat al llarg dels anys. La tria és difícil i com sempre, molts títols s’han quedat fora. He volgut fer un recull personal d’aquells que més m’han marcat,  però a l’hora també pràctic per aquells interessats que vulguin endinsar-se al món de la literatura sobre cinema. També he procurat que siguin títols que estiguin disponibles i que si us criden l’atenció, encara pugueu regalar a aquesta diada  a la persona que més estimeu o si ho preferiu, a un mateix.

Conversaciones con Billy Wilder – De Cameron Crowe

A l’estil del llibre EL CINE SEGÚN HITCHCOK de François Truffaut (no inclòs aquí però de lectura obligada), el director Cameron Crowe va decidir publicar als 90 un recull de les reunions i entrevistes amb el seu ídol: el mestre Billy Wilder. CONVERSACIONES CON BILLY WILDER és ja un clàssic i una referència pels amants del director austríac. Però llegint les seves pàgines, un arriba més enllà de la seva filmografia. Si bé EL CINE SEGÚN HITCHCOK era un duel entre dos monstres del cinema repassant una per una la filmografia del director britànic, CONVERSACIONES CON BILLY WILDER acaba resultant una conversa entre dos amics que s’admiren i que acaben parlant de tot menys de cinema. Està clar que tota la filmografia de Wilder és present, o les seves opinions sobre col·legues del seu temps o més moderns com Tarantino estan incloses i fan del llibre un plaer cinèfil. En alguns moments explica anècdotes del Hollywood clàssic com quant de garrepa era Cary Grant o com Audrey Hepburn no era tan maca en persona (sic).

511YA45T8FL._SL500_AA300_

Però per mi el que més destaca és la quantitat d’històries humanes que Wilder explica. Des de la seva experiència amb l’holocaust, a projectes fallits, a l’amor per la seva dona i en definitiva la seva filosofia de vida. Un home que fins els 95 anys anava cada dia a la seva oficina i es mantenia amb el cap ben clar. Un director que en tot el llibre, es preocupa més de lloar al seu mestre (el gran Ersnt Lubitsch) que la seva pròpia carrera, a la que treu ferro (fent ús del seu humor despreocupat) en més d’un passatge. Al llibre trobes un home per sobre de tot. Algú apassionat però que en cap moment es té en gran consideració ni vol donar massa importància al que ha fet en el cinema, Això ho deixa per la resta dels humans. Un llibre per a mi, que més que cinema, parla de la vida. Com va dir  Trueba als Oscars: “Thank You, Billy Wilder”. El llibre l’edita Alianza Editorial en edició de butxaca a molt bon preu i també en edició de luxe amb infinitat de fotografies.

Mis placeres de cinéfilo – De Martin Scorsese

De mestre a mestre; i aquest un dels que encara podem gaudir: Martin Scorsese. Al 1996  Cahiers du Cinéma li va demanar ser el redactor en cap del seu número 500. D’aquí, més endavant surt el llibre MIS PLACERES DE CINÉFILO, on estenia el seu esperit més divulgatiu tot reflexionant sobre part de la seva carrera i els seus col·laboradors. Al llibre, un recull de la seva participació a Cahiers així com d’altres textos seus o d’estudiosos i companys directors, Scorsese relata les seves influències, aquelles pel·lícules que el van marcar primer a la infància a Queens i després al llarg de la seva carrera. Des d’un punt de vista molt intimista, ens explica els seus orígens i el d’amics com Coppola, De Palma o De Niro. També ens parla de corrents cinematogràfiques, d’ídols com Samuel Fuller, Robert Mitchum o John Cassavettes així com també de col·laboradors com Saul Bass o Thelma Schoonmaker entre moltes altres coses. Un llibre directe i amè, on podem aprendre en primera persona i que aporta bones reflexions sobre cinema i Hollywood. A més, funciona com a complement a una altra de les seves obres: UN RECORRIDO PERSONAL POR EL CINE AMERICANO del que també va realitzar un documental molt recomanable. Edita Paidós Comunicación i també en edició de butxaca molt econòmica.

Scorseses

Moteros Tranquilos, Toros Salvajes / Sexo, Mentiras y Hollywood – De Peter Biskind

En aquest cas destaco dos llibres del mateix autor que es poden entendre com un díptic. Peter Biskind, renombrat crític i autor americà fa un repàs a dues generacions i moments clau del cinema americà contemporani: El nou Hollywood de finals dels 60 i principis dels 70 i el Hollywood Indie que sorgeix als 90 de la mà de Sundance, Miramax i Tarantino. El primer és tot un referent per conèixer una època revolucionaria que va canviar el cinema mundial i ens ha influït a tots els que hem crescut admirant-la.

biskind

Biskind fa un relat excel·lent d’un grup de joves directors que influenciats pel cinema Europeu i per primer cop sortits d’escoles de cinema, comencen a revolucionar poc a poc Hollywood. Des de primeres cintes innovadores com EL GRADUADO, BONNIE AND CLYDE o EASY RIDER, aquests nous autors es van obrint pas per acabar consolidant-se amb cintes com EL PADRINO, TAXI DRIVER, TIBURÓN, LA GUERRA DE LAS GALAXIAS, EL CAZADOR o TORO SALVAJE. Un seguit de directors que inclouen Arthur Penn, Coppola, Scorsese, Lucas, De Palma, Spielberg, Cimino i molts d’altres que des de la perifèria de Hollywood van acabar sent els reis del món en una dècada plena de canvis, rock’n’roll, sexe i drogues. Fins que tot va esclatar amb la crisi dels estudis després de LA PUERTA DEL CIELO al 1980. Hollywood va donar el poder als directors per primera vegada i després els hi va acabar treien i només van sobreviure aquells que es van tornar el mainstream dominador del box office: Lucas i Spielberg. Del llibre a més, sen va fer un documental, LA GENERACIÓN QUE CAMBIÓ HOLLYWOOD el 2003.

L’altre llibre, SEXO, MENTIRAS Y HOLLYWOOD: MIRAMAX, SUNDANCE I EL CINE INDEPENDIENTE vindria a ser una mica el mateix però a la dècada dels 90 i l’arribada del cinema més indie amb directors com Soderbergh, Tarantino, Rodriguez o Kevin Smith apadrinats pels germans Weinstein o la importància del festival de Sundance. Aquí la mística rock’n’roll dels 70 queda abandonada pel funcionament dels 90, un món completament diferent, amb menys bogeria i sobretot molt més marcat per les pautes de les grans corporacions i que com tot moviment revolucionari, comença sent alternatiu i original i acaba convertint-se en la norma dominant fins guanyar repetidament Oscars. Tots sabem ja que avui en dia, el cinema Indie americà és només una extensió de Hollywood, encara que ens venguin el contrari: Les seves normes i funcionament són iguals. Tots dos llibres estan editats per Anagrama.

Historia del Cine – De Román Gubern

Malgrat el caràcter més acadèmic que pugui tenir, aquest llibre val per a tothom que vulgui introduir-se en una història general del cinema amena a la vegada que elaborada. Al llarg de les seves pàgines l’autor català de prestigi internacional Romàn Gubern ens relata l’evolució del cinema des de la seva protohistòria fins a l’any de l’última reedició (2000) entesa com un flux continu d’influències i confluències. Sempre considerant el cinema com el mitjà de masses per excel·lència, generador de mites i icones i perpetuador de les històries més clàssiques. D’una manera molt àmplia i elaborada, Gubern traça l’evolució del Setè Art des del punt de vista de totes les filmografies i corrents artístiques més importants. Sense importar nacionalitats. Aquí hi és tothom present: El cinema de Mèlies, l’Academicisme Francès, el Hollywood Mut, L’expressionisme alemany, el neorealisme italià, el free cinema, la Nouvelle Vague, El Hollywood dels grans estudis i un llarg etcètera. Tampoc oblida el cinema espanyol i els seus grans autors així com també el cinema més proper a nosaltres, destacant moviments com l’Escola de Barcelona. En definitiva, una gran manera d’introduir-se en l’historia del cinema i prendre consciència de l’evolució dels més de 110 anys que té aquest art. Edita Editorial Lumen

22791025

El Cine Negro – De Noël Simsolo

Per acabar, una guia molt gràfica i atractiva d’un dels meus gèneres predilectes: el cinema negre. El reconegut Noël Simsolo repassa els títols més destacats de l’edat daurada del gènere (els 40 i 50) a través dels directors, moviments i estils més importants així com els seus orígens i influències tant en la literatura com en cinemes estrangers com poden ser l’expressionisme germànic. Tot això sense oblidar el difícil context polític en el que moltes d’aquestes pel·lícules es van desenvolupar (primer la Segona Guerra Mundial i després la Guerra Freda) per a contextualitzar totes les etapes (origen, edat daurada, crisi/esgotament i post-modernitat) d’un gènere cinematogràfic que ha quedat per  a la història i que fins els nostres dies, és un dels que per una banda, més s’ha regenerat i per l’altra, més bé ha aguantat el pas del temps en la seva forma original. No tots els gèneres ho poden dir. Una guia imprescindible pels amants del gènere i per aquells que es vulguin iniciar i explorar noms com Fritz Lang, Howark Hawks, Jacques Tourner, Wylliam Wyler, o Robert Aldrich. Edita també Alianza Editorial.

00106510721456___P1_1000x1000

PD1: Esperem que gaudiu del Sant Jordi més cinèfil possible! M’ha costat molt deixar molts altres llibres, però ja dedicarem més entrades la resta de l’equip!

PD2: Cada Sant Jordi m’escapava amb el meu germà a una petita botiga de llibres de cinema del barri anomenada EL ESPECTADOR que va haver de tancar finalment. Establiments com aquell, ja no en queden per desgràcia en un món tant canviant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s