Oscars: Candidats a millor director

Avui analitzem (de les categories principals) la més difícil de predir al nostre parer: Millor director. I és que és una categoria sorprenent no tant per la igualtat de candidats sinó pel fet que, els directors amb més premis previs als Oscars (factor amb el que com sabeu, basem aquests modests anàlisis) no estan nominats. Estem parlant com imagineu de Ben Affleck i en menor mesura, Kathryn Bigelow, que va gunyar el premi de la National Board of Review. Tots dos doncs, han guanyat premis previs importants, sobretot Ben Affleck, i va ser tota una sorpresa que no els nominessin. El cas d’Affleck és fins a cert punt aberrant. Globus d’Or, BAFTA, Critic’s Choice Awards i el més important en aquesta categoria, el del Sindicat de directors (DGA). Històricament qui guanya el sindicat acostuma a guanyar l’Oscar i és igual d’habitual que millor pel·lícula i millor director coincideixin als Oscars però aquest any  tot apunta que no.

Això es pregunta Ben Affleck. Nosaltres també.

Això es pregunta Ben Affleck. Nosaltres també.

Recordem que a millor pel·lícula (ho analitzarem més endavant) la favorita és ARGO. Així doncs es produirà una situació que feia anys que no passava: que el guanyador del premi DGA no estigui nominat als Oscars. Els dos referents més propers són APOLO 13 amb Ron Howard i EL COLOR PÚRPURA amb Steven Spielberg, que curiosament podria guanyar un Oscar el diumenge. Estem parlant doncs de fa moltes dècades i d’uns fets poc habituals. En fi, el cas de Ben Affleck és flagrant i s’haurà d’analitzar amb temps. Un fenomen que quedarà per la història, més encara si ARGO guanya a millor pel·lícula. Però potser al final els Oscars ens sorprenen i contràriament als premis previs que s’han atorgat, la peli de Affleck no guanyarà el premi gran. Ja veurem. Un cop dit això, Centrem-nos en els que sí han estat nominats i poden guanyar l’Oscar.

Donades les circumstàncies, l’ordre que hem realitzat és molt relatiu. Cap d’ells ha guanyat premis previs de la cursa i ens basem en sensacions, en el que es parla a Internet i en allò que els americans anomenen “momentum“. També en el fons, ens movem per allò que ens han transmès les seves pel·lícules i la seva direcció. Com diem, l’ordre en aquesta categoria és relatiu: tot està molt igualat.

El cinc candidats a millor director. Una cursa passionant.

El cinc candidats a millor director. Una cursa passionant.

El primer que hem col·locat és David O. Russell per les bones sensacions que ha causat EL LADO BUENO DE LAS COSAS i l’opinió favorable de la crítica i públic alhora. També està nominat a guió adaptat i creiem que algun dels dos pot caure per reconèixer la seva bona feina, en una gala que s’intueix repartida. Sinó guanya un, guanyarà l’altre possiblement. Això si, Russell no va estar ni nominat als DGA, i això a priori li pot restar vots. També hem de tenir en compte (sí, som pesats) el factor Weintein. Sense entrar en molts detalls, sabem lo bons que són els germans productors promocionant candidats als Oscars i en una categoria tant buida de favorits, la seva influència pot ser notòria. D’entre tots, O. Russell és el candidat de més consens. A més, ja va estar molt a prop amb THE FIGHTER i aquesta podria ser la seva consolidació definitiva.

A continuació col·loquem a Spielberg per LINCOLN. La seva cinta ha agradat més allà que aquí, és cert però també és cert que la seva promoció s’ha centrat més en Day-Lewis que no en les altres virtuds de les pel·lícules (que les té). Això li resta a Spielberg oportunitats per no dir el fet que ja està més que consagrat. Seria el seu 3er Oscar com a director, un fet per assolit per pocs privilegiats (Capra i Wyler només i  el mestre Ford, 4!). Juga al seu favor l’opinió de la crítica i el caràcter intrínsecament americà i oscaritzable de LINCOLN. Però també és cert que alguns sectors el volen veure perdre un premi un altre cop. Realment veient el panorama, la cursa a millor director és apassionant.

Després, situem a Michael Haneke, sobretot per la gran impressió que ens va causar AMOR. Al contrari que LINCOLN, estem parlant d’una cinta que agrada més aquí que allà, evidentment. Nominar-lo ja és un premi, tenint en compte que als EUA, el públic general no el coneix. A més, la més que segura victòria a pel·lícula de parla no anglesa ja li assegura portar-se un Oscar a casa. Però no volem descartar res i admetem-ho, ens agradaria veure’l guanyar. Seria un reconeixement a una carrera impactant i segurament l’única oportunitat de donar-li. Però el precedent de Hazanavicious l’any passat ens fa témer que aquest any busquin un director americà. Però mai se sap, directors bastant discutibles han guanyat en el passat, perquè no pot guanyar un mestre europeu que ha influenciat a tants? Veurem.

En quarta posició hi està un altre no-americà però molt establert a Hollywood: Ang Lee. Compte que pot ser el tapat. En una cursa tant igualada i deserta de favorits, els vots es reparteixen i a vegades, el més inesperat o aquell que menys desagrada, acaba guanyat. En general LA VIDA DE PI va de bastant tapada, té 11 nominacions i és possible que sigui de les que més premis s’endugui (sobretot tècnics). Això li suma opcions. A més, LA VIDA  DE PI és una pel·lícula que sobretot brilla per la direcció de Lee més que per altres factors. Tots l’admirem per entretenir i emocionar amb un punt de partida tant particular: un nàufrag en un bot amb un tigre. Lee se’n surt amb nota i és molt possible que els companys de professió li reconeguin el treball.

Finalment, la sorpresa de Benh Zeitlin per BESTIAS DEL SUR SALVAJE. De tots, el que menys possibilitats té, cap ni una sincerament. És un director molt jove, que tindrem en compte a partir d’ara, però un Oscar seria un massa premi. És la sorpresa indie de l’any, un pressupost mínim i un fet  extraordinari de per si, però és molt difícil que una pel·lícula tant poc vista, rebi un Oscar tant importat. A més, guanyar un Oscar tant jove i amb una opera prima, a vegades pot jugar contra la teva carrera. En tot cas, que estigui Zeitlin i no Affleck no deixa de ser xocant.

En definitiva doncs, molt difícil. Una categoria estranya, sense el favorit entre els nominats i una sensació que cap dels que estan nominats ho tenen definit. Si haguéssiu d’apostar (espera, heu d’apostar a la nostra Porra!) us recomanem fer-ho per David O.Russell. Molta sort!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s