Oscars: Candidats a millor actor secundari

Seguim el repàs als candidats als Oscars amb una de les segones categories interpretatives: millor actor secundari. És tracta d’una de les categories importants més renyides i sense un clar favorit. Com a peculiaritat dir que els 5 nominats han guanyat un Oscar amb anterioritat pel que ja són actors contrastadíssims. Un d’ells repetirà estatueta aquest proper diumenge 24. I un d’ells, Robert De Niro, ho pot fer per 3er cop, situant-se en un exclusiu grup de tan sols 3 actors al que també se li podria sumar Daniel Day-Lewis, Sally Field o inclús Denzel Washington.

Els cinc candidats a millor actor secundari. Molt igualat.

Els cinc candidats a millor actor secundari. Molt igualat.

De cara aquests anàlisi ens basem principalment en el registre de premis previs i les sensacions d’aquest darrer mes respecte l’opinió de la premsa, el públic i sobretot el factor promocional (tant important). I és per això que la llista de favorits a secundari està bastant equilibrada. El primer en la cursa és Christoph Waltz per DJANGO DESENCADENADO perquè és qui més premis importants ha guanyat. Concretament 2:  el Globus d’Or i el BAFTA. I és que en aquest apartat domina però per molt poc. Com diem la cursa és ajustada. A més, DJANGO DESENCADENADO ha rebut relativament poques nominacions i en una gala que es preveu repartida, premiar a Waltz seria reconèixer a Tarantino i com diem, “repartir el joc”.

En segon lloc (tot i que molt igualat) situem a Robert De Niro encara que no pels premis acumulats sinó per la bona sensació que està generant EL LADO BUENO DE LAS COSAS i la intensa campanya de promoció que l’actor està fent. Mai a la seva carrera havia anat a tantes televisions (inclús ha plorat d’emoció a una entrevista) i recentment també ha entrat en el famós Walk of Fame de Los Angeles. Una cerimònia pagada pels Weinstein i que és clarament promocional. En aquest sentit doncs, De Niro està ben col·locat. A més, sabem que a l’acadèmia li encanten les tornades i què millor que premiar a una llegenda que feia 21 anys que no nominaven. Hi ha ganes que torni De Niro per la porta gran.

Tommy Lee Jones és tercer encara que com diem, el segon lloc està virtualment empatat al nostre parer. El principal argument de Tommy Lee Jones és el premi que va rebre del Sindicat d’Actors pel seu agraït paper a LINCOLN. El seu punt a favor és aquest, un guardó donat pel seu gremi i normalment, l’experiència diu que la correlació entre els premis dels sindicats i els Oscars és molt alta. En la majoria d’ocasions són més definitius els premis dels sindicats que els Globus d’Or o els de la crítica. Al cap i a la fi, la majoria dels actors sindicats per exemple, són acadèmics.

Finalment situem a Phillip Seymour Hoffman que té com a principal basa el seu premi als Critic’s Choice Awards. De tots, és potser el premi menys destacat però està dintre dels club dels importants de cara a analitzar els Oscars. Això el situa bé a la cursa però al igual que dèiem amb Joaquin Phoenix, THE MASTER és una pel·lícula polaritzant que té tants defensors com detractors. Encara que Seymour Hoffman està increïble i fer-lo guanyar seria buscar un reconeixement a la darrera cinta de P.T. Anderson.

Per acabar, el que té menys opcions és Alan Arkin. Dels cinc candidats és el que menys possibilitats realistes de guanyar té. Malgrat estar genial a ARGO, el fet d’haver guanyat per PEQUEÑA MISS SUNSHINE i que els responsables d’ARGO han estat més pendents de potenciar la pel·lícula en altres categories, li resta opcions. Arkin ja és un actor conegut i amb reconeixement suficient i sembla que no hi ha unanimitat en fer-lo tornar a guanyar. És el punt còmic d’ARGO però la pel·lícula destaca per altres coses i no el seu paper.

En definitiva doncs, una categoria molt renyida. Malgrat ser Waltz el favorit, molts opinen que el seu paper és similar al de MALDITOS BASTARDOS. A més, l’opció De Niro, reconeixe’m-ho, seria molt maca: un dels millors actors de la història tornant després d’uns anys lamentables. No descartem però a Tommy Lee Jones ja que LINCOLN és material Oscar 100%, una d’aquelles pel·lícules tant americanes que agrada i enorgulleix a acadèmics, crítics i públic. En fi, sortirem de dubtes el diumenge. Esperem que l’anàlisi us ajudi a decidir-vos en aquesta categoria tant difícil per la nostra porra i pugueu optar fàcilment als seus magnífics premis. És difícil, però qui no arrisca…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s