Zona Crítica: Amor (Amour)

Michael Haneke constata en el seu darrer film AMOR que es troba en un estat de gràcia a l’abast de poquíssims realitzadors. Després de LA CINTA BLANCA (2009), Haneke retorna amb una peli que demostra la seva enorme capacitat per  transformar el seu cinema, pel·lícula darrera pel·lícula. I això és admirable.

Érem molts els que ens preguntàvem quin Haneke trobaríem en aquest film. En aparença, AMOR semblava trepitjar terrenys fins ara inexplorats en la filmografia del director. Doncs bé, tant bon punt s’apaguen els llums i comença la projecció, queda clar que Haneke segueix sent Haneke. La primera escena del film funciona com una potentíssima (i pertorbadora) declaració d’intencions. Els primers segons de peli ja ens adverteixen que estem davant d’un film colpidor que va directe a l’estómac. Tal i com ens té acostumats, Haneke ens obliga a contemplar allò que no volem veure.

AMOR ens transporta a la vida de Georges (Jean Louis Trintignant) i Anne (Emmanuelle Riva), un matrimoni d’octogenaris, professors de música jubilats. Un bon dia, l’Anne pateix un infart cerebral i, en tornar de l’hospital, un costat del seu cos s’ha quedat paralitzat. Georges assumirà, com un acte d’amor, la feina de cuidar de la seva dona en els seus últims dies de vida, contemplant com la persona que estima es va desdibuixant poc a poc.

Anne, Emmanuelle Riva

El film ens recorda la caducitat del cos humà i ho fa sense cap mena de compassió pel que mira. No es fa agradable de  contemplar la progressiva degradació física i mental per la que tots passarem tard o d’hora. AMOR és una experiència difícil de digerir. Però és absolutament real. L‘estil naturalista de Haneke otorga al film  una  aparença de fragment de realitat i d’aquí el seu poder de pertorbació. No se’ns oculta res, al contrari, el director aguanta els plans en moments en que l’espectador voldria deixar de mirar. Tot això, sense ni una sola gota de sensibleria barata o xantatges emocionals. I això té un valor incalculable.

Però el més sorprenent d’AMOR és que, per primer cop, Haneke demostra una proximitat emotiva sobre els seus protagonistes. Si fins ara ens tenia acostumats a una calculada distància, AMOR mostra un potentíssim sentiment de tendresa cap a George i Anne. Els protagonistes seran colpejats amb crueltat per la malaltia d’Anne. Però fins i tot quan ella s’ha vist desposseïda de tota humanitat, Haneke no li nega el més bàsic; la dignitat que li otorga l’amor incondicional de George. En altres paraules, ofereix una salvació als personatges, cosa que no havia fet MAI fins ara.

Geroge, Jean Louis Trintignant

Personalment, m’entusiasma el control del temps que demostra el director austríac. AMOR és un film on el pas del temps es fa totalment visible i es converteix en quelcom violent. Les el·lipsis de la peli són com el tic-tac d’un rellotge que avança de forma inevitable i tràgica. AMOR és un engranatge perfecte, un metrònom que marca el pas de les hores, els dies i les setmanes. Quan més desitjarien els personatges (i l’espectador) aturar el temps, més cruel es fa l’esdevenir de la vida.

És impossible parlar d’AMOR sense mencionar les seves interpretacions. Jean Louis Trintignant i Emmanuelle Riva borden els seus respectius papers i es despullen emocionalment, aguantant de forma magistral el pes del relat. No sobra ni falta una paraula, un gest o una mirada en les seves interpretacions. Estan superbs. Especialment destacable l’actuació de Trintignant que conté a la perfecció tots els sentiments de frustració i dolor, sota una capa de racionalitat, però sobretot d’amor.

Haneke donant indicacions a Riva i Trintignant

En definitiva, estem davant d’un film indigest, però totalment recomanable. Darrera tota la duresa de la vida, al final, el que queda és l’amor. Ni la vellesa, ni la malaltia, ni la pèrdua de la identitat poden acabar amb l’amor indestructible que George sent per Anne. I aquest és el missatge que, al cap a la fi, es destila del film.

Seguirem amb atenció els merescuts guardons que pugui emportar-se de les seves 5 nominacions als Oscars. De moment ja ha arrasat en tots els festivals pels que ha passat. Podria ser AMOR la sorpresa que ens guarda aquest any l’Acadèmia? En tot cas, el que si que esperem amb ànsies és el nou projecte de Haneke, que de nou ha tornat a deixar el llistó altíssim.

VALORACIÓ: 9/10

 

Anuncis

One response to “Zona Crítica: Amor (Amour)

  1. Retroenllaç: Oscars: Candidates a millor actriu protagonista | La Casa De Vidre·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s