Zona Crítica: The Master

THE MASTER és, sens dubte, un film que et deixa descol·locat. D’entrada, és injust jutjar una pel·lícula pel que volíem o esperàvem que fos, però en el cas de THE MASTER i Paul Thomas Anderson, realment esperàvem una dissecció més severa i profunda del món de les creences i la cienciologia, però la contundència, en aquest sentit, mai arriba. Segurament esperaven entendre perquè algú es pot sentir atret per una secta però aquest és un punt que queda molt difós. Repetim, és injust jutjar un film pel que esperàvem d’ell, hem d’analitzar el que veritablement és i el que ha volgut el seu director, més quan estem davant d’un director tant potent com Anderson.

En aquest sentit doncs, tenim un film complex i subtil una de les millor virtuts del qual és que amaga infinitat de teories i interpretacions. La seva força està precisament en això: estem davant d’una obra important, que a hores d’ara encara ens costa desxifrar, que juga a ser un relat expressament pla i sense evolució emotiva, d’homes a la deriva en un moment històric molt determinat. El director construeix una història que cadascú s’ha d’encarregar de completar, deixant expressament mil pistes a l’aire però d’una forma coherent i lògica. És possible que el temps ens faci apreciar millor THE MASTER i que es necessiti més d’un visionat per lligar tots els punts.

the-master-image-2

Lancaster Dodd, líder de “La Causa”

Anderson tracta a l’espectador d’intel·ligent i li ofereix una espècie de puzle amb tocs onírics i hipnòtics que ens mostra un estudi de dos potents personatges, Freddie Quell (Joaquin Phoenix) un veterà de guerra perdut tant al món com a la seva ment, i Lancaster Dodd (Philip Seymour Hoffman) el contradictori i carismàtic líder d’una secta creixent. Tots dos es troben en un moment significant i es necessiten; cadascú veu una part d’ell mateix en l’altre i a partir de les seves interaccions, es construeix el film. És aquí on tornem a la idea de puzle, ja que l’estructura de la cinta, tot i ser en aparença ben clara, esdevé enigmàtica. Un podria agafar certes escenes i canviar-les d’ordre, i el film seguiria transmetent el mateix.

És en la fascinant creació d’aquest dos personatges i la seva representació en certes escenes clau que es disparen les preguntes sobre ells, és el Freddie un animal salvatge en busca d’experiències sensorials? O una ànima en pena superada pel ressentiment? És tan sols un inestable veterà ferit mentalment? De l’altra cara de la moneda: És el Lancaster un devot creient? O potser un cru i ambiciós home de negocis? Un marit insegur intentant impressionar la seva dona? O inclús un homosexual reprimit en una època socialment intolerant?

En aquest sentit, un 10 per Anderson, que segueix pressionant els límits de la narració moderna amb un estil preciós i de tocs, en aparença només, clàssics. D’aquesta forma, el director ens  torna a oferir una cinta de la que no pots desprendre la mirada de la pantalla; la seva manera de filmar i moure la càmera és hipnòtica. El seu ús de les eines cinematogràfiques com la fotografia i la música és coherent i excel·lent, només per això ja val la pena. Sense oblidar que THE MASTER, segueix amb coherència la trajectòria del seu director, que desde HARD EIGHT SYDNEY, BOOGIE NIGHTS o POZOS DE AMBICIÓN, ens ha mostrat històries d’homes que s’han de reinventar constantment, sempre sota el paradigma americà.

Freddie Quell, un solitaria a la deriva.

Freddie Quell, un solitari a la deriva.

Però sobretot, ens hem de remetre al punt més fort: les interpretacions principals, totes elles nominades als Oscars. Un cop més es demostra l’habilitat d’Anderson per escriure personatges complexos però sobretot per encertar en el càsting i emprar als seus actors de la millor manera. Com no, destaquen Joaquin Phoenix i Philip Seymour Hoffman que despatxen escenes brutals, interioritzant i mimetitzant a la perfecció l’estat dels personatges, no tan potser l’estat emocional sinó l’anímic i mental.

Són personatges que no tenen un arc definit i variant; més aviat mantenen la mateixa línia. Però són dues línies convergents en certs punts i, quan convergeixen, les escenes  resultants són brutals. Tots dos saben manifestar el que senten els seus personatges de la mateixa manera que Anderson construeix el film i les escenes; de forma enigmàtica. De cada una de les tres principals actuacions (no ens podem oblidar d’Amy Adams) es desprenen milers de matisos, d’interpretacions que fan créixer aquesta sensació de film complex que desprèn THE MASTER.

En definitiva, THE MASTER és una cinta difícil que no satisfarà a la majoria d’espectadors ni inclús als fans de Paul Thomas Anderson. A primera vista, un pot pensar que no acaba de fer l’estocada final, la conclusió al seu discurs. Si més no al discurs sobre la cienciologia que tots esperàvem. Però com diem, superada aquesta primera impressió, les imatges del film, les seves escenes, els seus personatges i els seus enigmes es queden gravats a la ment de l’espectador, invitant-lo a completar i interpretar ell mateix la pel·lícula.

Estem davant doncs, d’una cinta que amb el temps tindrà més reconeixement i que a mesura que es vagi visionant i interpretant segur que deixarà millor regust del que pot deixar un primer visionat. Animeu-vos a veure-la i deixar que la vostra ment discorri pels camins que Paul Thomas Anderson, el vertader “master”, s’aventura a portar-nos.

VALORACIÓ: 8/10

Anuncis

4 responses to “Zona Crítica: The Master

  1. Retroenllaç: Paul Thomas Anderson en 5 escenes | La Casa De Vidre·

  2. Retroenllaç: Oscars: Candidats a millor actor | La Casa De Vidre·

  3. Retroenllaç: Oscars: Candidats a millor actor secundari | La Casa De Vidre·

  4. Retroenllaç: Primer tràiler de l’esperada Inherent Vice | La Casa De Vidre·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s