La història de Mowli, Baloo, Bagheera i companyia, que va escriure al 1894 el premi nobel Rudyard Kipling i que al 1967 va immortalitzar a ritme de Jazz la Disney, troba de la mà de Jon Favreau i uns efectes especials impressionants, el camí cap a la comunió perfecte entre espectacle, comercialitat, revolució tecnològica, emotivitat, senzillesa i narració. En aquest sentit, EL LIBRO DE LA SELVA és tot un triomf.

Mowli (Neel Sethi) i la pantera Bageer (Ben Kingsley).

Mowli (Neel Sethi) i la pantera Bagheera (Ben Kingsley).

Si bé és cert que davant tantes adaptacions recents de clàssics de la Disney, l’arribada d’una nova adaptació d’EL LIBRO DE LA SELVA podria crear certa fatiga o mandra –mirant els resultat de taquilla no és així–és igual de cert també que la qualitat final del film així com les idees dels seus creadors l’eleven per sobre de tota aquesta fatiga provocada per la estandardització i repetició del nou “Hollywood de les franquícies” i sobretot i de manera més immediata, l’eleven de les seves companyes en el filó de les adaptacions Disney com CENICIENTA, MALÉFICA o ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS. No ha de ser fàcil moure’s en aquest nou sistema però EL LIBRO DE LA SELVA confirma que Jon Favreau, un dels arquitectes inicials de l’univers cinematogràfic de Marvel, és ja un dels nous grans artesans del sistema, capaç de moure’s a les mil meravelles a través de la selva dels interessos comercials –pilleu la broma, no?– i saltar per sobre amb les poques lianes lliures –ara també, oi?– que li queden. Oferint així algunes pinzellades d’autoria en la seva aproximació cap a aquesta laboriosa tasca que li encomana la Disney.

L'escena musical amb Christopher Walken (Rei Luie) és potser la que es troba més fora de lloc.

L’escena musical amb Christopher Walken (Rei Luie) és potser la que es troba més fora de lloc.

El gran encert de Favreau, més enllà d’una elecció de càsting de veus espectacular (Bill Murray, Christopher Walken, Idris Elba, Scarlett Johansson, Lupita Nyong’o i el correcte debut de Neel Sethi com a Mowli) és haver renunciat a la temptació d’engrandir l’adaptació a base d’incloure noves trames, profecies messiàniques, batalles èpiques i un llarg etcètera del manual d’actualització del blockbuster modern.

El mític Baloo prèn la personalitat de l'encara més mític Bill Murray.

El mític Baloo prèn la personalitat de l’encara més mític Bill Murray.

En comptes d’això, l’aposta del director se centra en reduir al mínim possible la història, retre els homenatges necessaris al clàssic Disney i trobar una personalitat pròpia que atorga una aura mística/evocativa que convenç i transmet un bon missatge a base d’una aparença de fotorealisme veritablement impressionant i un cor emotiu que commou. Si a això li sumes que el ritme narratiu no para –excepte a l’escena amb el Rei Louie– i que a més, és molt fàcil viure les trepidants escenes d’acció gràcies a que els personatges principals estan ben traçats i ens preocupem per ells, ens trobem amb una experiència d’alts volts a la sala de cinema. EL LIBRO DE LA SELVA és una trepidant aventura que sap posar l’espectacle al serveix de la història del creixement personal d’un nen salvatge que tan sols busca el seu lloc al món.

Valoració: 7,5/10