Fa poc més d’una setmana que es va produir el moment que molts millennials cinèfils esperàvem. No és cap somni i ho sabeu. La victòria de Leonardo DiCaprio a la categoria de millor actor per fi es va fer realitat. Se n’ha parlat molt, ho sabem. Som en part, responsables de tanta tertúlia i comentaris al voltant de l’actor. Però per això mateix, per tancar el tema i encarar al futur, cal fer una mica de tribuna.

giphy-6

DiCaprio ja té el preuat Oscar, posant fi a anys d’immersió en papers intensos i posant fi sobretot, a la bogeria viral que s’havia apoderat d’Internet. Què se’n farà de tants memes, acudits i gifs que existeixen dins la infinitat cibernètica?. El món volia que DiCaprio guanyés un Oscar i ell també; on és el problema? La seva trajectòria excel·lent com a intèrpret s’ha alineat amb el desig de molts fans; que guanyés l’Oscar era tan sols una qüestió de temps. DiCaprio és l’última estrella que brilla en el moribund star system de tota la vida.

A excepció de Tom Cruise –de tant en quant– DiCaprio és l’únic actor avui en dia capaç de dur al cinema als espectadors pel seu sol nom. I ho ha aconseguit a base d’una dedicació quasi religiosa al treball i amb decidida trajectòria que el diferència de Tom Cruise o de la resta d’actors que han hagut de sucumbir al nou sistema de franquícies, brands, seqüeles i sagues a tort i a dret. Per a molta gent, anar a veure “l’última de DiCaprio” és sinònim de qualitat. T’agradarà més o menys la pel·lícula però saps que serà una pel·lícula digna de pagar l’entrada i saps que ell ens presentarà un nou registre en cada nova actuació. Així ha estat almenys fins ara. Quin actor avui en dia és capaç de convertir una pel·lícula com EL RENACIDO en un èxit de gairebé 500 milions d’euros a tot el món? Aquestes xifres avui només les tenen assegurades les cintes de Marvel, DC-Warner Bros, Star Wars o Pixar. Sinó, que li diguin a Johnny Depp o Tom Hanks.

El poble ha parlat.

Bogeria Leo la nit dels Oscars.

Després de viure el fenomen TITANIC, DiCaprio s’ho va prendre en calma. Vint-i-pocs anys i tot el món rendit als seus peus. Molts haguessin desaparegut entre fama i excessos, però ell va triar parar i trobar què era el que més s’estimava fer. Eventualment ho va veure clar: Treballaria amb grans directors i tan sols faria les pel·lícules que més l’atraguessin. Ràpidament es va convertir en el nou actor de capçalera d’un mestre com Martin Scorsese, que necessitava reconeixement després d’uns anys finals dels noranta difícils. Des de que va trucar a la porta de Scorsese, la llista de directors de DiCaprio parla per sí sola: Spielberg, Clint Eastwood, Sam Mendes, Baz Luhrmann, Christopher Nolan, Edward Zwick, Ridley Scott i Quentin Tarantino. La llista pre-Scorsese inclou noms com Danny Boyle, Sam Raimi, Lasse Hällstrom, Woody Allen i James Cameron. Com veieu, un currículum a l’alçada de pocs.

Un selfie per a la història.

Un selfie per a la història.

Tornant a Scorsese, amb DiCaprio, el director va aconseguir finançar un projecte personal que mai despagava, GANGS OF NEW YORK, i va trobar a la relació amb DiCaprio una nova via regeneradora que el va tornar a posar en boca de tothom coma director, el va donar el seu primer Oscar i els millors resultats en taquilla de la seva carrera, superats pel·lícula darrera pel·lícula. Sense aquest impuls, Scorsese potser estaria en posicions com la de Coppola o De Palma, amb dificultats per finançar els seus projectes. Ara, Martin Scorsese, als 73 anys està de moda, té més projectes sota l’ala que mai i porta una dècada on no ha parat de treballar al més alt nivell. Segurament aquesta és una visió romàntica i caduca de la importància de les estrelles de Hollywood però crec que precisament per això mateix cal reivindicar-la i a Leonardo DiCaprio com a bandera d’aquesta visió en perill d’extinció.

Tot això ens porta a la pregunta en qüestió: I ara què, Leo? Està clar que el seu primer Oscar és un punt d’inflexió i li caldrà fer una mica de pausa per veure quin camí ha de seguir, com va fer després de TITANIC. Si seguirà pel bon camí, allunyat de les franquícies i compromès amb un cinema de qualitat amb grans pressupostos i plantejaments ambiciosos tan sols els temps ho dirà. Ara que té el tant buscat Oscar, la mentalitat més tribunera que s’apodera d’aquest paràgraf, pateix perquè no caigui en la autocomplaença i ocupi el que li queda de carrera amb papers qualsevols, atrapat en el cicle sense fi de les sagues, franquícies i seqüeles.

Per sort, fent una ullada a alguns projectes futurs que s’han anunciat, com THE DEVIL IN THE WHITE CITY, on interpretarà a un assassí en sèrie dirigit per Scorsese, tot sembla indicar que les coses seguiran igual. El Leo continuarà la trajectòria que ve fent des de fa més de 10 anys i ho compaginarà amb el seu cada cop més pronunciat activisme mediambiental, a més de seguir de festa en festa i de top model en top model. Però la vida i sobretot el cinema, pot donar moltes voltes i qui sap si algun dia cridarem: Leo, ens has fallat. De moment però, segueix així, si us plau: ets la nostra última estrella, no canviïs mai. A els millennials que sabem que hi cabies al tros de fusta de la Rose no ens podràs enganyar. T’agrairem eternament el teu compromís pel cinema, seguirem anant a les teves pel·lícules i desitjarem en el fons dels nostres cors que la Kate i tu sigueu parella real d’una vegada.

giphy-7