¡AVE, CÉSAR!, la nova pel·lícula dels Coen és una de les criatures més estranyes dels germans de Minesotta; difícil de digerir totalment en un primer visionat, costa situar-la adequadament dins el recorregut abstracte i taxonòmic de la vasta filmografia de Joel i Ethan Coen –17 pel·lícules fins i ara i que siguin moltes més!–.

Channing Tatum, especialitzant-se en robar escenes.

Channing Tatum, especialitzant-se en robar escenes.

La pel·lícula és un homenatge deliciós a l’edat daurada de Hollywood, aquella en la que tot somni era possible a la gran pantalla mentre els draps bruts es rentaven dins de casa gràcies al ferri control dels estudis. Tot el que passava al sota món d’aquella nova Babilonia s’amagava i es controlava gràcies a personatges com al protagonista d’¡AVE, CÉSAR!, Eddie Mannix, interpretat per un magnífic Josh Brolin. El seu personatge és l’autèntic homenatge partisà al cinema que fa ¡AVE, CÉSAR!. Ni les estrelles del western, els nombrosos musicals de sirenes o mariners ni l’elegància del plató enlluernen tant com l’amor que sent Mannix per al gran circ que li dona la vida. Potser no dorm, potser no para mai a casa però que no li treguin aquesta malsofrida vida catòlica perquè és tot el que té i tot el que és.

Eddie Mannix,

Eddie Mannix goberna amb diligència Capitol Pictures.

El problema de la cinta però, és que desprèn una falta de concreció producte de la quantitat brutal d’elements i conceptes del “repertori Coen” que fan que ¡AVE, CÉSAR! resulti una mescla tant curiosa i atractiva com desconcertant i difusa. Alguns dels personatges demanen més presència –els de Scarlett Johansson, Jonah Hill o Tilda Swinton– mentre que la recreació visual dels clixés fílmics de llavors és magnífica així com les actuacions de Josh Brolin, George Clooney, Ralph Fiennes i Alden Ehenrich, com una jove estrella de western, que realment capta l’essència de la pel·lícula –divertidíssim–.

Alden Ehenrich i Ralph Fiennes protagonitzen la millor escena del film.

Alden Ehenrich i Ralph Fiennes protagonitzen la millor escena del film.

La sensació que provoca el film de totes maneres, és la d’una dissociació entre, per una banda, la trama, l’ambientació, i alguns gags i situacions i per l’altre, i el missatge o esperit que els directors volen transmetre. ¡AVE, CÉSAR! per moments transita cap a la comèdia més supèrflua i absurda com QUEMAR DESPUÉS DE LEER, EL GRAN SALTO o CRUELDAD INTOLERABLE i per altres es desvia cap a la filosofia i l’existencialisme de cintes com UN TIPO SERIO, O BROTHER! o A PROPÓSITO DE LLEWYN DAVIS. En aquest espai indefinit, la terra de ningú creada entre aquests dos camins que podria haver triat la seva nova pel·lícula, es situa ¡AVE, CÉSAR!

Valoració: 7/10

Articles relacionats