Tal i com vam prometre, aquí tenim la llista de les millors pel·lícules del 2015. Enguany és una llista diferent i especial per a LA CASA DE VIDRE. A part de la dificultat òbvia de triar entre tantes pel·lícules i lo inevitable que és deixar fora a grans films, aquest any hem elaborat la llista a partir de les tries personals de diverses firmes que ens fa molta il·lusió convidar, ara que hem canviat el disseny de la web i la volem omplir de nous continguts. Alain Garrido, Josep Maria Bunyol, Betu Martínez, Víctor Sala i David Canto han elaborat aquesta particular tria on veureu algunes pel·lícules que es repeteixen per mèrits propis. La firma de la casa, el Guillem F. Marí, tanca una llista de la que ens sentim molt orgullosos, en un any prou potent per al cinema i amb esperances que el proper sigui encara millor. Sense més dilació aquí van les millors pel·lícules del 2015:

Josep Maria Bunyol  – @jmbunyol
Guionista i crític de cinema a “Els Matins” de TV3 i “El Suplement” de Catalunya Ràdio

EL AÑO MÁS VIOLENTO, de J.C. Chandor

Implacable retrat del preu que sovint comporta triomfar als negocis, com l’èxit empresarial sovint t’obliga a renunciar als teus valors com a persona. I tot facturat amb una estètica de cinema dels 70, de Lumet, del primer Coppola, i uns actors en estat de gràcia. Una nova tragèdia grega amb ressons mafiosos.

DEL REVÉS (INSIDE OUT), de Pete Docter i Ronaldo del Carmen

La millor pel·lícula de l’any i una de les tres millors de Pixar, que porta la seva habitual estructura de diferents capes de lectura a un altre nivell. Allà on els petits veuen boles de colors, els més grans hi troben una lectura adulta del procés de créixer i la necessitat de conciliar les nostres emocions. Ambiciosa en la forma i en el fons. Una lliçó que fa riure i plorar.

inside-out-panel

FUERZA MAYOR, de Ruben Östlund

Aquesta pel·lícula sueca no figurarà a moltes llistes. Em sembla exemplar per la manera com té d’exposar les misèries humanes, posant al límit una relació durant uns segons per retornar-la a la confortable rutina, que ha quedat alterada per sempre. Incomoda i et qüestiona com a espectador. Segurament, la pel·lícula de 2015 que ha generat més debat.

force majeure review

 

David Canto –  @DavidCantoG
Periodista i crític de cinema, editor de PANTALLA.CAT

DEL REVÉS (INSIDE OUT), de Pete Docter i Ronaldo del Carmen

Després de força projectes fallits (el següent tampoc ha estat gaire lluït), DEL REVÉS sí té tot allò que ens agrada de Pixar. A aquesta nova obra mestra els més petits es diverteixen amb les aventures dels seus personatges, i la majoria dels grans, s’emocionen. El repartiment de veus també és excel·lent, com a mínim en la versió original, amb l’Amy Poehler fent de Joia, com acabada de sortir d’un capítol de PARKS AND RECREATION.

INSIDE-OUT-8-1940x1092

Y DE REPENTE TÚ, de Judd Apatow / VICTORIA, de Sebastian Schipper

Permeteu-me que faci una mica de trampa, fent un dos per un. Aquest ha estat l’any d’Amy Schumer als EUA, amb els seus monòlegs destil·lats a Y DE REPENTE TÚ. I també ha estat l’any de la Laia Costa, que a banda de rebre el reconeixement internacional per  VICTORIA ha participat a força produccions catalanes al cinema i la televisió, com l’intens curt NO ME QUITES. Segur que aquest 2016 també serà l’any de les dues.

trainvictoria

CITIZENFOUR, de Laura Poitras

Si INSIDE JOB va ser la pel·lícula de terror del 2010, aquesta producció de l’HBO és el thriller de suspens i espionatge de l’any. El documental té com a protagonistes el perseguit Edward Snowden i també l’equip que el grava. Ens fa reflexionar sobre com els governs pretenen obviar cada cop més els drets dels seus ciutadans. Com a complement, el reportatge del genial LAST WEEK TONIGHT, també de l’HBO.

la-ca-mn-new-releases-citizenfour-aloha-20150823

 

Betu Martínez – @enbetu
Co-creador de la revista digital SERIELIZADOS

NIGHTCRAWLER, de Dan Gilroy

Un retrat exagerat dels mitjans de comunicació actuals. NIGHTCRAWLER és el resultat d’un anàlisi social amb un component paròdic, però que en certs moments té connexions amb la realitat d’un sistema que es basa en la pornografia de les imatges i en el morbo per davant de l’ètica professional. Jake Gyllenhall interpreta un dels personatges més demencials i brillants de la seva carrera. NIGHTCRAWLER disfressa de crítica social un thriller fosc i pertorbat. És important no prendre’s el seu discurs moral al peu de la lletra.

EL NUEVO NUEVO TESTAMENTO, de Jaco Van Dormael

Déu existeix, viu a Brussel·les i és un pare de família, borratxo i malcarat. EL NUEVO NUEVO TESTAMENTO planteja un Déu sense codis morals i amb una conducta familiar més pròpia d’un animal que del creador de la nostra espècie. Una de les pelis més surrealistes del 2015 amb un humor negre únic. La relectura més boja que es podria fer del Nou Testament.

288526

 

Victor Sala – @vsalaf
Co-creador de la revista digital SERIELIZADOS

EX MACHINA, d’Alex Garland

Guanyes un concurs dins la teva empresa. Podràs conèixer el fundador del cercador més important del món. Viatges cap a la seva remota vivenda i allà descobreixes que la teva missió no són unes vacances. Has estat seleccionat per avaluar la intel·ligència artificial d’un prototip de robot-humanoide molt avançat. Pel·lícules d’intel·ligència artificial n’hem vist moltes, però amb aquest nivell d’elegància, tensió i claustrofòbia pocs. I aportant moltes preguntes a debat sobre aquest “Frankenstein” de l’era digital. Impossible no pensar en Alan Turing, Isaac Asimov, Edward Snowden o Google quan es mira la que és l’òpera prima d’Alex Garland. Si us plau, en volem més!

EDEN de Mia Hansen-Løve

La nova pel·lícula de Mia Hansen-Løve és l’A PROPÓSITO DE LLEWYN DAVIS francès. Una aproximació a l’escena electrònica de París dels anys 90, on un jove s’intenta obrir camí com a DJ. Però en comptes de Bob Dylan ressonant a cada acord de guitarra, com passava a la pel·lícula dels Coen, aquí sonen els sintetitzadors de Daft Punk. Un retrat generacional amarg i ple de veracitat, lleugerament inspirat en la vida del seu germà Sven Hansen-Løve. Si us va agradar FRANCES HA, aquesta peli us encantarà i no només perquè també aparegui Greta Gerwig.

eden

 

Alain Garrido – @alain_garridob
Periodista de MySofa i col·laborador a “La nit de l’Ornitorinc” a Cope Catalunya

DEL REVÉS (INSIDE OUT), de Pete Docter i Ronaldo del Carmen

Quan PIXAR semblava no poder superar-se a si mateixa, rastregen el seu ADN i ofereixen aquesta obra mestra. Fan de la seva vocació (emocionar l’espectador), els protagonistes de la història (les emocions d’una adolescent). La creació d’un sentiment pur (la melancolia) i el procés de constitució del “jo” són els eixos d’aquesta dramèdia amb molta imaginació, humor intel·ligent i enlluernadora animació.

Inside-out-pixar-movie-screenshot-riley-family-dinner-2

LA NOVIA, de Paula Ortiz

La pel·lícula espanyola de l’any sorgeix d’una adaptació en clau moderna del Bodas de sangre de Lorca. El simbolisme de la lírica de l’autor andalús i un magistral ús dels elements cinematogràfics (muntatge, música, fotografia) conflueixen en una bellesa excepcional. La directora signa una majestuosa segona pel·lícula amb una Inma Cuesta de treure’s el barret. Una joia amb totes les lletres.

lanovia-inmacuesta

FUERZA MAYOR, de Ruben Östlund

La sorpresa del 2015. Un minuciós estudi de la masculinitat al segle XXI i la dissecció del comportament humà davant l’instint de supervivència. El director suec trenca tots els convencionalismes del patriarcat per construir una corrosiva mirada de la família. L’escena del declivi moral del protagonista a l’hotel i l’ús satíric de la banda sonora perduren a la memòria onze mesos després. Imprescindible.

Force-Majeure-family

 

Guillem F. Marí – @GuillemFMari
Director de LA CASA DE VIDRE i crític de cinema a “El matí a Ràdio 4”

MARTE, de Ridley Scott

Si fa uns anys m’haguessin dit que triaria una cinta de Ridley Scott a les millors de l’any hagués respost, com a mínim, de forma incrèdula. I és que els darrers anys del director, marcats per aquesta sensació de pilot automàtic que duia m’havien fet perdre la fe en el bo del Ridley. Però si MARTE demostra alguna cosa és que quan Scott té a les mans un bon guió, pot fer meravelles. Entreteniment d’inici a fi, amb un Matt Damon de McGiver/Robinson Crusoe espacial en una cinta que desprèn un positivisme i bon rotllo poc habitual en la ciència-ficció del Hollywood recent. Una pel·lícula construïda a basa de l’esquema problema-solució constant, on resulta molt interessant veure “la cuina” de les decisions a la NASA. La cirereta del pastís, a banda d’una banda sonora divertida és l’espectacular repartiment, que fa encara més amena l’experiència de veure MARTE.

the-martian

TRUMAN, de Cesc Gay

Una història petita i senzilla però molt madura, humana, directa i franca. El duet protagonista de Ricardo Darín i Javier Cámara no podria funcionar millor. Tot sols són un espectable però la participació de secundaris de luxe on sobretot destaca Dolores Fonzi –que ha tingut un any brutal també amb PAULINA– eleva encara el resultat d’una cinta molt rodona respecte les seves pretensions. Cesc Gay ens regala una elegant reflexió sobre la vida, la mort i el valor de l’amistat vertadera.

img_20865

MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA, de George Miller

M’ha tocat a mi la sort de tancar la llista nombrant la pel·lícula que els nostres il·lustres convidats també volien incloure: MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA. Se n’ha escrit molt sobre la nova MAD MAX, però és que ha estat la gran triomfadora de l’any. Lluny dels números que han fet i faran franquícies recuperades com JURASSIC WORLD I STAR WARS, la història darrera de MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA és una de superació i supervivència. Al igual que els personatges desesperats que habiten el món de la pel·lícula, George Miller va haver de viure peripècies de tots colors per a retornar a l’univers que va crear al 1979. El ritme accelerat, les seqüencies d’acció pura en ple moviment i la impressionant sobresaturació que et deixa la pel·lícula quan la veus en pantalla gran és indescriptible. Pur cinema-espectacle, una experiència que va més enllà del mer visionat. Cal destacar a un Tom Hardy que fa oblidar Mel Gibson però sobretot a la gran Charlize Theron i la seva Imperator Furiosa, un personatge que segur marcarà els propers anys de la seva carrera i la dels pròxims personatges femenins d’acció. Qui deia que no necessitàvem herois?

  FELIÇ ANY NOU!