STAR WARS ha tornat. En tots els sentits. Quasi 40 anys després de la saga original podria semblar que ni un dia hagi passat entre EL RETORNO DEL JEDI i l’entrega que ens ocupa, EL DESPERTAR DE LA FUERZA. A tots aquells que us temíeu una decepció comparable a la de 1999 i les preqüeles: respireu tranquils. Si alguna cosa fa bé STAR WARS: EL DESPERTAR DE LA FUERZA és precisament no decebre. La nova pel·lícula entrega tot el que es podia esperar d’ella: escenes d’acció trepidants, tocs d’humor i nostàlgia, alguns girs de guió xocants, la tornada d’uns personatges mítics i la presentació d’uns nous personatges interessants, encarregats de dur el pes de les futures pel·lícules.

Les batalles aeries, espectaculars com no.

Les batalles aeries, espectaculars com no.

I és que ningú dels involucrats se la volia jugar després de la milionada que es va gastar Disney comprant Lucasfilm, oi?. Com ho fa per a no decebre? Doncs realitzant una operació conservadora basada en caminar per territori conegut, no innovar massa i recorre a l’essència bàsica que va fer triomfar les pel·lícules originals. La clau però és que això ho fa de nassos, marcant-se un espectacle visual i narratiu trepidant, nascut de la reconstrucció total a base d’elements reciclats però sòlids, amb quatre retocs aquí i allà per a refrescar la saga i actualitzar-la als temps que corren.

Sense entrar en detalls del film i evitant spoilers màxims –és difícil resistir la temptació– s’ha de dir que de tots els nous personatges i actors d’EL DESPERTAR DE LA FUERZA, els que entreguen els millors moments i els detalls més potents són la Rey, interpretada per la debutant Deisy Ridley –està excel·lent i carismàtica– i el Kylo Ren, un dolent amb el potencial de fer oblidar Darth Vader. Ren és interpretat per uns dels joves amb més talent del panorama actual, Adam Driver, i això es nota. La resta dels nous, el Finn de John Boyega i el Poe Dameron d’Oscar Isaac –menys lluït del que està habitualment aquest enorme actor– crec que estan un pèl per sota a la resta en quant a presència i desenvolupament però mostren molt de camp per a evolucionar i millorar.

Rey i BB-8 al planeta Jakky: El balanç entre allò nou i allò conegut.

Rey i BB-8 al planeta Jakky: El balanç entre allò nou i allò conegut.

La cirereta del pastís no obstant la posen Harrison Ford i Peter Mayhew com a Han Solo i Chewbacca. De tots els originals, són aquests dos els encarregats de fer el traspàs de poders oficial i guiar l’espectador i els nous personatges cap a l’estat actual d’aquesta galàxia tant llunyana. Veure a Ford abraçant com mai un personatge del que molts cops renegava és un plaer. L’actor està millor que mai, aportant el pas del temps i tot allò que comporta a un personatge mític que per sort, no ha perdut cap ni un dels seus trets més carismàtics. És el Solo de sempre però evolucionat, disposat a servir a un propòsit –metanarratiu– més gran que ell mateix.

Han i Chewie: Com a casa en cap altre lloc.

Han i Chewie: Com a casa en cap altre lloc.

En quant al director, J.J. Abrams esdevé l’ideal per aquesta feina. El seu currículum dirigint episodis pilots, creant cliffhangers, ressuscitant una franquícia com STAR TREK a base de reciclatge creatiu o fent un directe homenatge al cinema de Spielberg a SUPER 8 l’assenyalaven com el director idoni per a recol·locar STAR WARS al segle XXI i així ha sigut. Abrams crea una aventura re-iniciàtica que per sort revela certes cartes el més aviat possible i se’n guarda d’altres per moments clau molt ben triats. El director calibra les coordenades necessàries per agradar a un públic que malgrat ser molt divers té molt clar el que vol: veure una pel·lícula STAR WARS com “les de tota la vida”.

Kylo Ren ens depara i ens depararà grans moments.

Kylo Ren ens depara i ens depararà grans moments.

Abrams, murri com pocs, entrega doncs tota la seva experiència per a no decebre ni als caps de dalt amb els seus números de comptabilitat ni al públic que porta hores fent cua, ansiós amb un bol de crispetes a les mans. El director exposa la reverència excessiva –i habitual– cap als referents però es llueix en les escenes d’acció, la recreació tant vívida, emotiva i old school dels espais i els personatges així com també reconduint una trama senzilla i molt vista cap al terreny del “culebrot televisiu” familiar del que tant s’enorgullia George Lucas. A més, a J.J. Abrams l’honora la suficient generositat que mostra perquè els que vinguin després d’ell tinguin molt més territori per a crear ara sí, noves trames, noves dinàmiques i expandir l’univers STARS WARS cap endavant. En aquest sentit, gràcies a ell tenim moltes més ganes de veure l’Episodi VIII que les que inclús teníem de veure STAR WAR: EL DESPERTAR DE LA FUERZA.

Comença així un nou paradigma per a uns nous temps. STAR WARS: EL DESPERTAR DE LA FUERZA confirma que l’era del Hollywood de les franquícies/esdeveniments, els directors/fanboys i la serialitat planificada està consolidada i llesta per a dominar els propers anys del cinema espectacle.

Valoració: 8,5/10

Articles relacionats