Com es critica una pel·lícula de la qual el director renega un dia abans de l’estrena als Estats Units? Si el mateix Josh Trank fa pública la lluita entre ell i l’estudi pel control de la cinta a través de Twitter, com es pot separar el que sabem que ha passat “entre bambolines” del que finalment veiem a la pantalla? Després de tantes notícies i rumors sobre els problemes que arrossegava durant anys aquesta nova adaptació del còmic de la Marvel, 4 FANTÁSTICOS, tots els pronòstic negatius s’han complert.

Captura de pantalla 2015-08-26 a las 12.17.30 AM

El tuit de la vergonya: “Fa un any tenia una fantastica versió de la peli. Hagués rebut grans crítica. Segurament mai la veureu, aquesta és la realitat”. Hores després, el director Josh Trank el va borrar.

I encara pitjor, com ens quedem davant d’una adaptació que aspirava a ser regeneradora i revolucionaria i acaba sent tot el contrari? Com a mínim, trastocats i bocabadats, testimonis de la descomposició d’una pel·lícula a mida que avança el metratge. 4 FANTÁSTICOS es una pel·lícula dual, que durant els seus primers minuts mostra certa personalitat i bones intencions –recuperant el que Trank va voler fer amb CHRONICLE– però que poc a poc es transforma en una simple, avorrida i matussera entitat sense propòsit ni cap esma.

La perruca de Kate Mara en algunes escenes rodades mesos després no és l'única vícitima de la dualitat de la peli.

La perruca de Kate Mara en algunes escenes rodades mesos després del final oficial de rodatge no és l’única víctima de la dualitat de 4 FANTÁSTICOS.

L’esquerda on la pel·lícula fa el crac definitiu es troba un cop els protagonistes adquireixen els seus poders i un trist cartell ens diu “un any després”. De cop i volta, tot un acte sencer de la cinta desapareix i prenen protagonisme uns efectes especials deficients per a un blockbuster d’aquestes categories, les incongruències entre allò rodat quan la pel·lícula era una cosa i quan n’era una altra i finalment, una precipitació constant fins a una resolució a corre cuita. És cap al final precisament, quan es perd tot rastre de personalitat a favor d’una manera de fer ja vista mil vegades, que sembla la creació d’un executiu de la Fox després de llegir el manual “com muntar una peli de superherois per a dummies

No us trenqueu el cap: no trobareu cap lluita entre edificis destruïts. La pel·lícula transcorre principalment entre dos escenaris. Coses del màrqueting.

4 FANTÁSTICOS a més, renuncia a la diversió i el carisma dels seus personatges clàssics i sobretot al dels seus actors, alguns dels joves intèrprets més interessants del moment, per a apostar per un simulacre ple de “serietat”, “realisme” i “obscuritat”. Termes i conceptes ells que a part de ser un llastre són per cert, tot un oxímoron de l’essència del còmic original. Sembla mentida que aquesta nova adaptació faci bona a les dues anteriors –dirigides per Tim Story el 2005 i el 2007 – que van ser tant defenestrades. Tot i així, no tot és un desastre. L’experiència d’aquesta 4 FANTÁSTICOS planteja necessaris i interessants dubtes existencials per al gènere de superherois: Cal fer reboots fallits de pel·lícules de fa menys de cinc anys? Cal fer-los explicant les mateixes històries d’origen vistes una i altra vegada? O pel contrari és ja l’hora d’acceptar la maduresa del gènere i apostar per experimentar amb el límits del mateix, abraçant les possibilitats que poden donar la metareferència, la postmodernitat o l’elasticitat visual i narrativa que té el còmic com a mitjà?

Valoració 3.5/10