Si el cinema de superherois evoluciona amb un rumb fix és sens dubte, gràcies a Marvel Studios. Des de que l’editorial es va formar en estudi de cinema i va recuperar els drets de molts dels seus personatges, han estat els únics en oferir una línia de pel·lícules coherent, amb una mescla de fidelitat al material, atreviment i originalitat que són la enveja i el model a imitar per la resta: Una DC/Warner Bros a rebuf, que només va trobar l’excel·lència amb Christopher Nolan, o la resta d’estudis que encara tenen drets de Marvel, més preocupats en anar aglutinant seqüeles, reboots o spin offs per no perdre els drets d’explotació.

Això ha fet que a dia d’avui, amb l’estrena de CAPITÁN AMÉRICA: EL SOLDADO DE INVIERNO el concepte “cinema de superherois” es pugui integrar amb qualsevol mena de gènere cinematogràfic: Aquí estem davant un thriller polític en tota regla. Trepidant i entretinguda sempre que la trama va per davant dels espectadors, els girs argumentals (alguns més previsibles que d’altres) i el desenvolupament argumental, satisfan tant als espectadors coneixedors del material com als nouvinguts.

El to pulp de la primera pel·licula s'abandona completament a la seqüela.

El to pulp de la primera pel·licula s’abandona en gran part de la seqüela.

El conflicte intern d’un heroi, desorientat en una era en la que identificar als enemics (interns i externs) és més difícil que abans, no és en cap moment una llosa repetitiva, sinó el motor dramàtic que facilita l’avanç de la història. Chris Evans està millor que mai en el paper del Capità Amèrica, perdut quan ha d’estar-ho i heroic quan toca. El seu carisma i les seves habilitats interpretatives estan totalment sincronitzades. El guió, tot i tenir estructura de thriller amb dosis de comèdia i òbviament d’acció, no oblida als seus personatges i els dona l’espai necessari perquè evolucionin. És el cas per exemple de Nick Fury (Samel L. Jackson) o la Vídua Negra (Scarlett Johansson) de qui malgrat haver-los vist abans, ara en coneixem més d’ells ja que tenen un rol important i elaborat, més enllà del de ser un catalitzador o complement.

captain-america-the-winter-soldier-scarlett-johansson-chris-evans

Les tensions internes a S.H.I.E.L.D es fan patents entre els protagonistes.

Les seqüències d’acció estan rodades amb soltesa i claredat. Els germans Russo, tot i provenir de la comèdia, es mostren hàbils i encertats a l’hora de mesclar efectes pràcitcs amb efectes digitals i recórrer a plans oberts i nets que et deixen veure el que passa durant la lluita. Igual d’encertats han estat amb la resta del repartiment, a destacar a Anthony Mackie i a Robert Redford, pel lligam que suposa amb alguns dels referents fílmics dels directors per aquesta pel·lícula: LOS TRES DÍAS DEL CONDOR o TODOS LOS HOMBRES DEL PRESIDENTE. És un toc oportú que sens dubte, li dona més prestància al film.

El soldat d'ivern del títol: Un malvat amb passat camú.

El soldat d’hivern del títol: Un malvat amb passat camú.

Des de MISIÓN IMPOSIBLE III que no trobem una pel·lícula que uneixi tant bé acció espectacular, espionatge i thriller polític i que faci seva, en clau comercial i d’entreteniment, el món mediàtic-polític post 11-S. És probable que CAPITÁN AMERICA: EL SOLDADO DE INVIERNO no sigui la pel·lícula més divertida o excitant de la Marvel, això queda reservat per LOS VENGADORES o IRON MAN 3, però sens dubte de totes elles, és la més centrada en els personatges, adulta i compactada.

 Valoració: 8.5/10

PD: No em puc estar de penjar el cartell que l’artista Paolo Rivera (la seva web aquí) va crear per l’equip de la pel·lícula, recreant l’estil 70s al que aspira el film:

Cap-Paolo Rivera

Fes un comentari