De vegades la intimitat es torna insoportable, i amb ella certes relacions humanes, que es manifesten com a necessàries quan precisament més complicat resulta mantenir-les, en aquells moments en què les voluntats de dues persones semblen destinades a convertir-se en un conflicte inevitable. Però just abans que passi això hi ha un període carregat de confusió, de dubtes i d’oportunitats, en el qual l’aprenentatge, l’acceptació i el reconeixement propi i mutu funcionen com camins alternatius a recórrer per tal d’esquivar la col·lisió; el compte enrere d’una bomba que no té perquè explotar.

NEBRASKA

És en aquest territori, tan ple ple d’ensurts com de lectures que se’n vulguin fer, on les històries del cinema d’Alexander Payne tenen lloc i on NEBRASKA, en concret, es converteix en un recorregut exemplar d’un pare i un fill a qui no els queda altre remei que compartir un viatge. Un viatge curt, un viatge paròdic, un viatge trist. El mateix que transitaven els protagonistes de ENTRE COPAS i LOS DESCENDIENTES, el mateix que tots hem de fer en algun moment concret: revisitar els vincles que tant ens marquen per reconèixer-nos a nosaltres mateixos en les persones que ens envolten i entendre d’una vegada què significa això de la intimitat amb algú, aquella que de manera inconscient existeix entre un pare i un fill que podrien tirar-se en cara la ignorància mútua al llarg dels anys i, en canvi, s’asseuen a prendre una cervesa i a parlar d’antics amors.

nebraska-movie-photo-38

Darrere d’aquesta trobada s’hi amaga una sensació d’urgència, de necessitat, però sobretot una intuïció per part d’ambdós que encara queden coses a dir i, sobretot, queden moltes coses per fer. Anar fins a Nebraska per tal de reclamar un fals premi d’un milió de dòlars, per exemple, o visitar la casa en runes que el teu avi va construir i on el teu pare va veure morir el seu germà. Es tracta, simplement, de descartar tantes i tantes recriminacions que s’acumulen al llarg d’una vida i que per pura qüestió de voluntat desapareixen tan aviat com algú s’allunya de la realitat quotidiana.

nebraska

D’aquesta manera, l’home malhumorat i constantment begut es mostra com un romàntic maltractat de manera recurrent per un excés de bona fe i el fracassat solitari es converteix en l’idealista que millor comprèn el món que l’envolta, un món en què s’ha de tenir pressa per visitar primer els morts, perquè els vius poden esperar; un món tan real i de vegades tan desconegut.

Que és de trista i divertida, d’íntima i senzilla; que és d’entranyable NEBRASKA.

VALORACIÓ: 9/10

Articles relacionats