Sabates. Droga. Roba cara. Diners. Festa. Joies. Fama. Així una vegada i una altra, i una altra, i una altra. Un conjunt de conceptes aparentment desitjables per qualsevol jove d’avui dia sembla ser la tesi (si és que es pot considerar així) de THE BLING RING, la nova pel·lícula de Sofia Coppola.

the_bling_ring-1920x1080

The bling ring, interpretat per Taissa Farmiga, Israel Broussard, Emma Watson, Katie Chang i Claire Julien.

Tot parteix d’una notícia real (la detenció d’un grup de joves que entraven a robar a cases de famosos a Los Angeles) que, sobretot, serveix per representar un escenari no sols possible sinó gairebé inevitable en la societat actual: el qüestionable model de vida de les celebritats s’ha convertit en l’objectiu a aconseguir per milions de joves (i adults) de tot el món, bé sigui mitjançant una carrera com a models, una falsa vocació humanitària o una estança a la presó, poc importa. Allò que de veres obsessiona, tant als protagonistes de la notícia com a la directora de la pel·lícula, són les sabates, la droga, la roba cara, els diners, la festa, les joies i la fama. I dóna la impressió que l’únic interès de Coppola és posar tot això en imatges i acompanyar-ho amb la música apropiada. La pel·lícula es única i exclusivament una excusa estètica, cosa que no sorprèn a qui ha vist algun dels anteriors llargmetratges de la directora. El problema més gran, però, és que la història dóna per a més, o hauria de donar per a molt més.

video_bling_ring_tr_343983a

Els joves lladres celebren els robatoris passejant per discoteques lluint els seus tresors.

En aquest sentit, la sensació predominant és la d’estar vegent un curtmetratge que s’ha allargat per una qüestió més plàstica que narrativa i resulta difícil mantenir l’atenció. Predomina la voluntat de recrear un món, de mostrar com viuen les adolescents (i l’adolescent) de Los Angeles del segle XXI, què els importa i què no. La superficialitat de la pel·lícula té molt a veure amb la buidor d’aquests joves, és clar. Però no lleva que reduint la quantitat i duració dels plans de sabates, droga, roba cara, diners, festa, joies i fama que hi apareixen el missatge no pugui ser el mateix. Si és que hi ha missatge.

La família de Nicki (Emma Watson) bé mereixeria més protagonisme.

La família de Nicki (Emma Watson) bé mereixeria més protagonisme.

A l’inici tot apunta que sí. S’intueix certa voluntat de fer befa i la presentació de personatges és més que efectiva, gràcies a la bona interpretació d’un conjunt d’actors que per moments costa recordar que formen part del selecte grup d’exitosos propietaris de cases susceptibles de ser robades pels pobres perdedors a qui interpreten. És en aquesta contradicció on, justament, Coppola no se sent cómoda: en els 90 minuts de cinta es transmet una mescla de condescendència, llàstima, orgull i vergonya que fa impossible que la pel·lícula sigui creïble, malgrat els personatges, l’escenari i, sobretot, el punt de partida sí ho siguin.  Però totes les possibilitats de convertir aquest germen en una història entretinguda i, o bé crítica, o bé reivindicativa, s’esvaiexen per la incapacitat de la directora de manejar i jutjar la seductora trama que té entre les mans i, sobretot, per la complaença que sent Sofia Coppola mostrant les meravelles de ser una celebritat. I, desgraciadament, a THE BLING RING no hi ha (quasi) res més enllà de les sabates, la droga, la roba cara, els diners, la festa, les joies i la fama.

Valoració: 4’5/10

Articles relacionats

Una Resposta

  1. La Sireneta segons Sofia Coppola | La Casa De Vidre

    […] Una nena capritxosa que tot i ser filla del rei de la mar, ser la més guapa de tots els oceans i tenir tot allò que pot voler i necessitar, s’enamora d’un jove de terra. De cabells vermells mal tenyits, convivint amb una soletat asfixiant i depressiva, es passa el dia escoltant música folk des d’un cassette vintage a la seva habitació mentre somia amb tenir dues cames. No, no és conya. En un futur no gaire llunyà veurem a la gran pantalla una versió de LA SIRENETA segons la il·luminada filla d’un dels grans directors nord-americans. I és quasi tan sorprenent que aquest sigui el seu proper projecte com que ella segueixi amb ganes de fer cinema després de THE BLING RING. […]