La desgràcia entesa com un tret hereditari i irremediable; la soletat expressada com un obstacle insalvable i destructor; les relacions humanes vistes com egoistes i utòpiques. Aquestes són, bàsicament, les reflexions substancials al voltant de les quals gira CRUCE DE CAMINOS, una de les pel·lícules més complicades de definir dels últims anys.

ryan-gosling-eva-mendes-the-place-beyond-the-pines-600x399

I és que la segona trobada de Derek Cianfrance i Ryan Gosling té molt poc a veure amb la primera. Mentre que BLUE VALENTINE pecava  (per alguns espectadors, no per ) de massa petita, de ser tan concisa i concreta que podia ser també esgotadora, CRUCE DE CAMINOS és una pel·lícula dispersa i que alhora condensa moltes històries i molts moments, i que es veu lleugerament perjudicada per un final que sembla no arribar i per la voluntat d’abarcar la immensitat dramàtica i la subtilesa dels detalls constantment.

1363612168_kinopoisk.ru-the-place-beyond-the-pines-2088161-o-

La història que comença amb Luke, el motorista rebel interpretat per Ryan Gosling, avança al llarg dels 140 minuts en tres parts clarament diferenciades. Mentre que la primera resulta captivadora i àgil, la segona es capfica directament en el drama personal. És per la part central de la pel·lícula, sobretot, que sembla tan difícil fixar el gènere del conjunt i fins i tot el to, que té a veure (salvant-ne les distàncies) amb l’excepcional MYSTIC RIVER, en què tot allò que no es diu pesa més que allò dit i el passat mai no es pot deslligar d’un present que aturmenta els protagonistes.

Malgrat tot, certs girs de guió, la majoria cap al final, resten brillantor a la pel·lícula, tot i ser interessants i, potser, necessaris. Al cap i a la fi el missatge darrera de CRUCE DE CAMINOS vol ser reivindicat en tot moment i és possible que sigui en aquest excés d’accents a sobre d’una història tan senzilla i a la vegada tan i tan profunda on es trobi el major -si no l’únic- error de la cinta.

place-beyond-pines-img07

A CRUCE DE CAMINOS destaquen la precisió dels diàlegs, les escenes més intimistes i la bona feina d’un director que dóna importància a cada fotograma i a cada racó de la història que explica. A més, Cianfrance aconsegueix que tot el repartiment destaqui positivament: el carisme del personatge de Gosling s’enfronta a la complexitat d’Avery Cross, excelentment interpretat per Bradley Cooper, i lliga amb les sorprenents i explosives actuacions dels joves Dane DeeHan i Emory Cohen.

the-place-beyond-the-pines-bradley-cooper-600x399

És per això que en acabar-la predomina una emoció desconcertant, d’haver presenciat una brutal pallissa vital a un conjunt de personatges captivadors i traumats per un món que juga amb ells, que els maltracta i que els obliga a mirar-se als ulls. I, sobretot, després de veure CRUCE DE CAMINOS, queden l’impacte d’haver descobert un destí que ni perdona ni oblida i la sensació d’haver-lo gaudit i temut a parts iguals.

VALORACIÓ: 8/10

Articles relacionats

Una Resposta