La indiferència i el desencant són les sensacions que predominen en acabar de veure AHORA ME VES, una pel·lícula que predica les grandeses de l’enginy i l’excel·lència en la màgia i que, malgrat això, empra trucs que no són ni honestos ni elegants, barreja la majoria (per no dir tots) els tòpics del gènere i desprèn poca ànima, poca il·lusió, poca gràcia. Sí, poca màgia.

ahora_me_ves-still06

I és que en crear una història amb una voluntat tan grandiosa, en què quatre joves mags il·luminen el món no sols amb els seus espectacles sinó amb la seva (discutible i absolutament postissa) filosofia de justícia, de “Robin Hood del segle XXI”, un dels majors problemes és que l’espectador no només ho ha d’entendre, sinó que ho ha de creure i ho ha de gaudir. I tot i que s’esforcen per explicar com han aconseguit una cosa i com n’han preparat una altra, regna en tot moment una distància amb els personatges i amb els conflictes, provocada, sobretot, per l’abús de moviments de càmera que emmascaren les escenes d’acció, els girs argumentals tan previsibles com insubstancials i la necessitat d’abastar massa temes, massa històries i massa personatges.

still-of-morgan-freeman-and-michael-caine-in-now-you-see-me--jaful-perfect

Si un dels principals atractius de AHORA ME VES és el repartiment (Jesse Eisenberg, Mark Ruffalo, Woody Harrelson, Michael Caine i Morgan Freeman), la poca atenció i cura que es posa a cadascun dels personatges fa que cap d’ells destaqui (Harrelson és tal vegada qui té un paper més afortunat i agraït) i no permet que la trama avanci en benefici dels protagonistes. Possibles històries d’amor, passats en comú i odis i venjances que intenten atreure l’espectador però no ho aconsegueixen omplen la cinta, ja que dóna la impressió que tot, des de l’espectacle dels quatre genets a la història del mag Lionel Shrike, és accessori. Fins i tot el final als cavallets és un afegit, que planteja més dubtes que no en tanca i que gairebé no està integrat en la història i, fins i tot, la desvirtua.

now-you-see-me-mark-ruffalo2-600x399

Aquesta és una pel·lícula artificiosa, carregada d’estratègia però buida d’ inventiva al marge de les explicacions de les actuacions dels mags, que no van més enllà de simples cops d’efecte. Així i tot, s’amaga una voluntat sermonadora darrere tot l’espectacle, malgrat qui ho prediquen són quatre titelles a qui la justícia i la venjança poc importen.

La voluntat de trascendir la història de lladres hàbils, la incapacitat de dotar els protagonistes d’un caràcter genuí, o almenys mínimament seductor, i l’excessiu i enganyós efectisme que recobreix la majoria de seqüències fan que aquest llargmetratge estigui molt lluny de l’elegància i la solvència de pel·lícules amb plantejaments similars, com són tota la saga OCEAN i THE ITALIAN JOB (l’original protagonitzada per Michael Caine).

now-you-see-me-picture01

I és que AHORA ME VES pretén ser moltes coses i no n’arriba a ser cap: l’interés pel truc final és mínim, la incògnita de qui i per què ha muntat les funcions passa quasi desapercebuda durant la major part de la pel·lícula i el director sembla manejar les eines de què disposa únicament i exclusivament en funció de l’espectacularitat i de l’adequació a les convencions (la banda sonora n’és un exemple). La pel·lícula no deixa de ser un altre relat de robatoris impossibles, aquesta vegada amb l’excusa de l’artificiositat de la màgia i un intent de combinar-ho amb un missatge que no arriba. És, en definitiva, com quan ens demanen que destriem una carta i ens diuen que l’endevinaran: ja sabem què passarà, ja sabem on s’amaga l’engany però només ens podrà atreure si es fa amb destresa, amb imaginació i amb encant, precisament tres qualitats completament absents a AHORA ME VES, que no deixa de ser el truc de sempre, avorrit i convencional.

Valoració: 4/10

Articles relacionats