En aquesta mena de sagues, les seqüeles són un terreny complicat. O duus els teus personatges a un nivell superior, amb més drama, una evolució del seu arc i un aprofundiment en les relaciones entre ells o bé, acabes fent una copia de l’original amb més de tot: més explosions, més metratge, més frases enginyoses i un llarg etcètera. STAR TREK: EN LA OSCURIDAD és una cas a mig camí entre les dues vies (més propera a la primera opció que a la segona, la veritat) que aporta noves situacions al personatges però acaba resultant lleugerament inferior a la seva predecessora en quant a enginy i originalitat i continua arrossegant aquest feeling de preqüela del que ens ha de venir.

Si STAR TREK: EN LA OSCURIDAD aprova amb nota és per varis factors: el saber fer més que demostrat de J.J. Abrams i els seus col·laboradors habituals (com un gran Michael Giacchino a la música), que coneixen a la perfecció l’espectador actual; l’excel·lent repartiment, caracterització i dinàmica dels membres de la Enterprise i finalment, un malvat, Benedict Cumberbatch, que es menja la pantalla cada cop que hi apareix, amb la seva perfecta dicció i imponent presència física.

La Enterprise patirà de valent a EN LA OSCURIDAD.

La Enterprise patirà de valent a EN LA OSCURIDAD.

En aquesta nova entrega, els membres de la Enterprise es veuen obligats a donar caça a un terrorista, John Harrison (Benedict Cumberbatch) que ha atemptat contra la Flota Estel·lar i part dels seus membres, entre ells, el mentor de Kirk, el Capità Pike. Per això hauran d’arriscar-ho tot, tant les normes que regeixen la Flota Estel·lar com les seves pròpies vides. L’aparició de John Harrison i el fet de no conèixer ni els seus motius reals ni la seva identitat vertadera fins a ben entrada la cinta, fa que la incursió d’aquest malvat plantegi varis dilemes a James Kirk (un cada cop més còmode Chris Pine), l’Spock (Zachary Quinto clava al personatge), la resta dels protagonistes i de retruc, als espectadors. Això provoca un tensió argumental molt gran, que fa que hi descomfiem de tothom implicat (Harrison i l’alt comandament de la Flota) tal i  com ho fan el Kirk i els seus companys.

I és que l’existència de John Harrison, resulta ser conseqüència dels plans secrets de l’almirall Marcus (un gratament recuperat Peter Weller), líder de la Flota Estel·lar, per desenvolupar una Flota altament militaritzada i preparada per una eventual guerra amb els Klingon: Precisament, el contari del que se suposa que ha de ser la Flota, pensada com un ens de pau i exploració espacial. Militarització vs. Exploració, un dels temes filosòfics recurrents de STAR TREK, que els trobem aquí i suposa un dels punts de tensió entre els personatges.

Un cop coneixem l'origen del misterios John Harrison, tot cobra sentit.

Un cop coneixem l’origen del misteriós John Harrison, tot cobrarà sentit.

L’altre punt de tensió, potenciat des de l’arribada d’Abrams, són les relacions entre ells, o amb si mateixos. Des de la relació d’amor entre l’Spock i la Uhura (Zoe Saldana), com l’amistat sempre en qüestió de l’Spock i el Kirk o finalment, el camí interior del mateix Kirk per convertir-se en l’heroi i líder que acabarà sent. La resta de membres de la tripulació, o ja estan molt definits, com el “Bones” McCoy (l’excel·lent Karl Urban) o creixen en presència, com l’Scotty (Simon Pegg i el seu forçat accent escocès) o disminueixen substancialment la seva presència respecte l’STAR TREK de 2009 com són en Chekov (Anton Yelchin) i el Sulu (John Cho). En aquest sentit, la bona tasca del guionistes segueix el camí iniciat el 2009 i aporta positivament una nova membre, la Carol Marcus (Alice Eve), de la que esperem molt en el futur.

Ara bé,

Després del cop de geni que va suposar l’STAR TREK de 2009, permetent un reboot que creava dues línies temporals on la continuïtat de la saga original quedava garantida i es permetia a la nova saga viure les seves pròpies aventures, tot era possible. I per això, esperàvem quelcom més original i no una reutilització descarada de pel·lícules de la saga anterior (no diré quina, per no entrar en spoilers). D’acord, el principi d’aquesta nova i rejovenida aventura era la possibilitat de recuperar personatges mítics i situacions anteriors de forma diferent, ja que es tracta d’una realitat paral·lela. Però, la trama explorada a STAR TREK: EN LA OSCURIDAD i sobretot el clímax, peca de falta d’originalitat. És l’era de la referència constant i el reciclatge de continguts, suposo.

Un climax que descobrir el valor de l'amistat entre l'Spock i el Kirk.

Un climax que fa descobrir el valor de l’amistat entre l’Spock i el Kirk…i el valor del reciclatge visual.

Clar, tan sols els trekkies més puristes se sentiran enfadats o disgustats per això, encara que crec que triar aquest camí, independent de conèixer la saga o no, ha fet perdre indirectament frescor a aquesta nova entrega respecte de l’anterior. Una falta de frescor i originalitat que al meu parer també podríem aplicar a la direcció d’Abrams. No és que sigui dolenta, ni molt menys. Tots sabem que és un director aplicat, coneixedor com ningú dels gustos actuals i un mestre a l’hora d’aplicar ritme, tensió i dinamisme a les seves set pieces. Però el cert és que arrisca poc i no mostra cap nou element al seu repertori, a més de continuar abusant de les entrades de llum en els plans. Es limita a fer una direcció efectiva i efectista, però conservadora. I crec sincerament, que a directors amb tant talent com ell, els hem d’exigir superar-se i millorar-se amb cada pel·lícula.

També és fins a cert punt preocupant la dinàmica que els darrers blockbusters estan portant: destrucció, destrucció, més destrucció i…terrorisme. Aquest és un tema que està donant molt a parlar aquesta temporada, amb pel·lícules com EL HOMBRE DE ACERO abusant d’ell  o IRON MAN 3, prenent un caire més irònic i crític. Però ja fa anys que això és una constant, des dels TRANSFORMERS de Michael Bay, el Batman de Nolan o LOS VENGADORES. La cadena de destrucció sembla no parar i el tema del terrorisme, comença a cansar. I més a una saga, STAR TREK, històricament destinada a tractar altres temes. Volem més exploració de planetes, galàxies i races i no tants al·legories terroristes a la Terra! Però aquest és el món en que vivim, ara per ara.

Malvat, empressonat pels herois i trencant els seus esquemes, un clixé efectiu, però un pèl vist.

Malvat, empresonat pels herois i trencant els seus esquemes, un clixé efectiu, però un pèl vist.

De totes maneres, si obviem aquestes i d’altres qüestions que  estan donant molt a parlar tant al món Trek com al món dels blockbusters en general (i que donen per una bona reflexió/estudi), i ens centrem tan sols en la cinta per si sola, el cert és que estem davant d’una de les millors pel·lícules d’aquest estiu, sens dubte.  Una cinta trepidant, amb un pròleg excel·lent i un desenvolupament de personatges lògic i coherent, que fa que t’impliquis amb el que veus, mentre es gaudeix d’un espectacle visual que sap descansar en els diàlegs quan li toca. Sí, està un pèl per sota de la seva predecessora, però l’excitant proposta d’aventura de ciència ficció que significa STAR TREK: EN LA OSCURIDAD, és de bon tros, més que benvinguda.

Malgrat les tensions, estan destinats a entendre's.

Malgrat les tensions, estan destinats a entendre’s.

Ara es planteja un moment crucial per la nova saga d’STAR TREK amb la marxa de J.J. Abrams. Ja es veurà per quina via (i amb quina gent) opta la Paramount. Però ara que després de dues cintes, s’ha anat construint amb encert un univers regenerat i uns personatges en procés de desenvolupament cap a la maduresa, és el moment d’encetar d’una vegada, la missió de 5 anys de la Enterprise, i explorar els racons més insospitats de l’univers. Aquells on l’home (i el que ens importa, l’espectador) no ha anat mai.

Valoració: 7.5/10

PD: Per què tinc la sensació que tant Abrams com els guionistes tenen més predilecció cap a l’Spock en detriment del Kirk?

PD2: Per què a Barcelona no he vist ni un cartell promocional on hi apareguessin els mítics Kirk i Spock o bé la Enterprise i només el pòster amb el malvat Cumberbatch agafant tot el protagonisme? Dona de pensar…

4 Respostes

  1. Lena

    L’he vist. M’ha agradat. N’he donat la meva opinió a varia gent i fins i tot al blog l’he fet publica, però tal i com és: una opinió, vàlida o no una opinió. La peli en si esta bé, però com a trekkie d’infància, de quan la Nova Generació estic completament d’acord en que s’han perdut els valors originals de la Sèrie (l’exploració sense guerres, sense conflictes més enllà dels Klingon, Romulans o Borgs; l’exploració de llocs insospitats de l’univers, tant per l’Enterprise com per l’espectador, tal i com tu dius); però també és cert que ara per ara això no ven i tal i com esta el cinema: s’ha de fer tot el possible per cridar l’atenció del públic i les guerres i els conflictes criden.
    Tot i això, la meva principal critica és que per ser una peli que parla de nous móns, noves civilitzacions i en fi: nous éssers… A la federació Unida de Planetes de JJ Abrams li queda molt per aprendre, quan tot el seu consell és ple d’humanoides (com casi tota la seva peli)

    • guillemfm

      Si, està clar que el peatge a pagar per fer atractiu Star Trek a un públic més ampli i revigoritzar una saga que estava en clara decadència o en punt mort, és renunciar a certs valors o plantejaments de la saga original. La idea però, és que a mesura que sortin noves pel·lícules, hi hagi més espai i familiaritat per recuperar-los i explorar-los (espero). Tot depèn de per on vulguin continuar, si volen arriscar o apostar per una continuitat conservadora que a la llarga, acabarà cansant. En quant als humanoides, bastant d’acord, ara per ara hi ha poca presència d’altres races a la Federació, però ja era així a la sèrie original (l’única que he vist sencera) i se suposa que amb el temps, i a mesura que ens apropem a l’era de la Nova Generació, la cosa canvia. Ja veurem, perquè ara pere ara, la presencia d’altres races és anecdòtica i més com a “background escènic”.

      • Lena

        Totalment d’acord amb el tema de tenir un Star Trek més “familiar” però no deixa de ser que tinc l’espineta clavada com a trekkie i que, com molts altres quan vaig sortir del cinema vaig haver-me de recordar que no hauria de buscar-hi més peus al gat: que és una nova historia de l’Enterprise, però… Sóc tussuda.
        A veure si arribem ( i com ho fem) a la nova generació 😉
        Llarga i prospera vida a la Casa de Vidre 🙂

      • guillemfm

        Si, jo després de 2 visionats, a la conclusió que arribo, malgrat lo apasionant que és debatre, és que la peli és el que és i no val la pena donar-li més voltes. El millor que podem fer és sentar-nos a la sala i gaudir, que per sort és una peli bona i elaborada amb precisió, no com altres de l’estiu (miro directament a Superman). També per sort i malgrat els “peròs” això demostra que Star Trek continua estant més viu que mai, com esperem que estigui La Casa de Vidre amb un llarga vida i més i noves visites jaja.

Fes un comentari