El (brillant) final d’ANTES DEL ATARDECER deixava molt camins i possibilitats obertes a la relació entre Jesse i Celine, que va marcar i segueix marcant tota una generació. Nou anys després, Richard Linklater, Ethan Hawke i Julie Delpy es tornen a ajuntar per seguir reflexionant sobre l’evolució d’una parella que sembla ser la personificació d’una cèlebre frase d’Enrique Jardiel Poncela: l’amor és un punt d’acord entre un home i una dona que estan en desacord en tota la resta de coses.

El guió, igual que a la segona part, és a càrrec de Richard Linklater, Ethan Hawke i Julie Delpy.

El guió, igual que a la segona part, és a càrrec de Richard Linklater, Ethan Hawke i Julie Delpy.

I la veritat és que ANTES DEL ANOCHECER aconsegueix plasmar l’evolució lògica, sobretot, d’una història que ha aconseguit combinar veritat i romanticisme, intel·ligència i simplicitat, des de l’inici. A més de l’innegable atractiu de l’experiència cinematogràfica que es planteja en aquest seguiment de la vida de Jesse i Celine, s’ha de destacar la maduresa que s’ha aconseguit en aquesta tercera part, com es perceb en tot moment la comoditat que senten els actors i el director en apropar-se a una ficció que és, també, un exercici d’anàlisi de la progressió vital de dos personatges.

En qualsevol cas, la voluntat de coherència i realisme fa que aquesta pel·lícula sigui la més tràgica, perquè parla no només de la part emocionalment més agradable de la vida d’una parella sinó també de tot aquell cúmul de sensacions i fets negatius que, inevitablement, queden latents d’una o altra manera entre dues persones que fa 18 anys que es coneixen. En aquest sentit, escenes com la conversa inicial al cotxe o el passeig dels dos des de la casa fins al poble, més similars a l’estil de les anteriors pel·lícules, posen de manifest les múltiples arestes que neixen arrel de la convivència dels dos protagonistes.

Les converses sobre tot tipus de tema en llargos passejos són una de les constants de les tres pel·lícules.

Les converses sobre tot tipus de temes en llargs passejos són una de les constants de les tres pel·lícules.

A ANTES DEL ANOCHECER, però, també s’inclouen personatges secundaris que interactuen i opinen, que intervenen en les interessants lluites verbals a què Jesse i Celine ens tenen acostumats. En una d’elles, un dels moments més destacats de la pel·lícula, Celine demana a Jesse si ara, divuit anys després, ell s’acostaria a parlar amb ella i li demanaria que baixàs amb ell del tren. I és que els canvis que han patit els dos, tan físics com personals, són evidents: ja no viatgen per Europa a la recerca de l’aventura sinó que s’instal·len a una casa a vorera de la mar on les seves filles puguin jugar i baixar a la platja. Malgrat tot, sí que s’ha de remarcar que el personatge femení, en aquesta tercera part, sembla una mica exagerat: mentre que Jesse s’ha asserenat en aquests anys, les contradiccions de Celine no han deixat de créixer i segueix enfrontant-se a elles amb una excitació i dramatisme que, en certes ocasions, s’allunyen de l’encant i fascinació de les anteriors pel·lícules.

En aquesta ocasió, la pel·lícula transcorr en un dia de les vacances de Celine i Jesse a Grècia.

En aquesta ocasió, la pel·lícula transcorre en un dia de les vacances de Celine i Jesse a Grècia.

Amb tot, aquesta pel·lícula segueix mantenint l’encant d’uns protagonistes que ja coneixem, d’una relació que entenem i d’uns diàlegs tan francs com densos, però no arriba al nivell de frescura i de fascinació de la pel·lícula anterior, que destaca sobre les altres dues per una brillant atenció als detalls i per trobar-se a mig camí entre l’excitació de la trobada i l’esgotament de la realitat. Tot i així, és d’agrair que els actors i el director segueixin suficientment involucrats i compromesos amb la proposta com per oferir una tercera part que pot no convèncer a aquells que cregueren que aquesta història era un conte de fades, una història romàntica més, i no una lluïda reflexió sobre l’amor, el pas del temps i les relacions humanes.

Valoració: 7.5/10

PD: No podem evitar dir que el tràiler que han emprat per promocionar la pel·lícula ens sembla, com a mínim, poc encertat. Tal vegada hauria estat millor recuperar qualsevol escena de les anteriors, com aquesta!

Una Resposta