La nova cinta de Marvel no és la pel·lícula que tots esperàvem: i això és bo. Feia molt de temps que un blockbuster d’aquestes dimensions no sorprenia ni divertia tant. El cert és que tenien difícil superar a LOS VENGADORES i plantejar una cinta que fos més espectacular i explosiva que aquella, hagués estat un error. L’encert ha estat virar més cap a la comèdia, capgirar l’essència d’alguns personatges i centrar-se més en Tony Stark i no pas en Iron Man.

IRON MAN 3 trenca moltes de les convencions del còmic original i d’alguns personatges clau i això no ha agradat a molts fans “hardcore” dels còmics. Però hem de començar a tenir en compte una cosa: Les adaptacions cinematogràfiques han de ser pel·lícules en si, no translacions literals dels còmics i per tant, han de tenir els seus propis codis cinematogràfics i les seva pròpia idiosincràsia. I més quan en el cas de la Marvel i d’IRON MAN, s’ha creat un univers cinematogràfic propi modelat pel·lícula a pel·lícula. I en aquest sentit, entre les pel·lícules de Nolan, les de Spider-Man o X-Men i les de la Marvel/Disney, ja està tot inventat i quan es busca donar un gir al material, s’ha d’aplaudir. El més fàcil hagués estat repetir fórmules provades d’èxit però Shane Black i Robert Downey Jr han apostat per oferir un producte diferent i s’han sortit amb nota.

No es tracta de l'armadura, es tracta de Tony Stark.

No es tracta de l’armadura, es tracta de Tony Stark.

I és que la saga d’IRON MAN s’ha construït totalment entorn la personalitat del protagonista i és molt difícil pensar en algú altre actor interpretant el superheroi. Downey Jr, ha fet seu el personatge i efectivament, l’ha canviat bastant respecte el dels còmics, un pèl més obscur i depriment, si se’m permet l’expressió. Per això, ell mateix va pressionar per fitxar Shane Black com a director. Black, és sobretot guionista de mítiques cintes com ARMA LETAL o EL ÚLTIMO BOY SCOUT i el seu esperit lleuger i d’estil retro està present al llarg de tota la pel·lícula. És la seva segona cinta després de KISS, KISS, BANG, BANG però Black s’erigeix com un director capaç de controlar un tòtem de 200 milions de pressupost tot donant-li personalitat pròpia. Sí, es manega millor en les escenes més humorístiques, en la interacció entre personatges o les frases gracioses abans que amb les d’acció pura i dura. Però com diem, no s’ha optat per oferir acció hiperbòlica que superés a LOS VENGADORES sinó que tenim unes tres set pieces importants, resoltes amb gràcia, sobretot les primeres més que la del final del film, que s’acaba resolent de forma un pèl precipitada.

El factor sorpresa és un dels elements més importants de la cinta. És sorprenent com han pogut amagar tant bé el parell de girs que hi han o inclús el to de la cinta, en una era on a la xarxa es filtra tot. Cada cop és més difícil que una pel·lícula d’aquestes dimensions ens sorprengui com espectadors i IRON MAN 3 ho  fa. No volem entrar en spoilers, però el gir més important (i polèmic) és des del meu punt de vista, un encert. Un cop mestre dels responsables que confirma les claus de l’estil Marvel: Respectar el material original però sense prendre’s seriosament o donar-se massa importància. En aquest sentit, IRON MAN 3 consolida aquest model i el col·loca com l’antítesi total del model del Batman/Man Of Steel de Christopher Nolan. Crec que és molt bo que existeixin dues propostes tant radicalment oposades en esperit i concepció però igual de valides i interessants cadascuna. És una sort que com espectadors podem gaudir de models tant diferents i no de la mateixa proposta una darrera altre.

El Mandarín de Kingsley i els seus vídeos, tot un mash-up de la iconogràfia terrorista del segle XXI

El Mandarín de Kingsley i els seus vídeos, tot un mash-up de la iconogràfia terrorista actual.

Centrant-nos en IRON MAN 3, les seves virtuts,  recauen sobretot en un guió més preocupat pels personatges propers a Tony Stark que per les grans conspiracions o trames complicades. Tenim un Tony Stark contra les cordes, amb atacs de pànic per culpa d’allò viscut a LOS VENGADORES i a qui li “toquen” aquells qui més estima. Per això s’ha de donar la volta a ell mateix i trobar l’heroi que hi ha dins de Tony Stark, no d’Iron Man. És ell l’heroi o ho és la seva armadura? El fet d’acabar utilitzant moltes de les seves armadures de forma remota (l’avenç tecnològic més determinant de la cinta) permet una analogia o reflexió interessant del paper del superheroi: Quina és la diferència entre ser un heroi i un vestit/armadura buida? La pel·lícula acaba demostrant l’habilitat de Tony per sobreviure i lluitar amb l’ajuda del seu enginy més que de les seves armes.

Potser per aquesta mateixa virtut, ve un dels problemes més grans de la pel·lícula: La resta de personatges. A part d’aquells propers a Stark (Pepper Potts, James Rhodes i Happy Hogan), actors/personatges com els de James Badge Dale, Rebecca Hall i sobretot Guy Pierce, apareixen un pèl desdibuixats i dèbils. Això si, Ben Kingsley està enorme presentant el seu Mandarín i oferint una volta al misteriós terrorista que com veureu-ho, sorprendrà a més d’un. Un recurs que en mans d’altres directors, hagués pogut ser un desastre. Però que amb Shane Black, esdevé un toc de genialitat que no només no desentona amb el to de la pel·lícula, sinó que el potencia encara més.

Gwyneth Paltrow (Pepper Potts) veu expandida la seva importància a la saga

Gwyneth Paltrow (Pepper Potts) veu expandida la seva importància a la saga.

En definitiva doncs, IRON MAN 3 és un espectacle únic. Una gran pel·lícula de superherois que refusa ser una més de la fórmula i aporta molt més entreteniment i humor que mai. La cinta demostra la magnífica visió cinematogràfica que tenen els estudis Marvel amb la seva estratègia per fases. IRON MAN 3 enceta la “fase 2” cap a LOS VENGADORES 2 i la veritat, ho fa d’una forma molt diferent que a la “fase 1”. Aquí ja no tenim cameos constantment i s’agraeix, ja que a IRON MAN 2 ja van explotar massa aquest recurs. Imagino que les següents pel·lícules seran les que lliguin més amb LOS VENGADORES 2. Tony Stark/Iron Man necessitava després de tantes aparicions, una pel·lícula exclusivament per a ell i reinventar-se tal i com fa all llarg dels entretingudíssims 130 minuts que ens ofereix el duo Shane Black / Robert Downey Jr. Una pel·lícula per gaudir com quan érem nens.

Valoració: 8.5/10

PD: A aquestes alçades amb tantes cintes de la Marvel, us hem de recordar que no us marxeu de la sala fins que acabin tots els crèdits?

 

Articles relacionats

4 Respostes

Fes un comentari